Velocitat de creuer

"Abans de resoldre els esmentats centenars de causes pendents, ja se li tiren a sobre diversos centenars més"

La confrontació Espanya-Catalunya va agafant embranzida. La manifestació del passat dia 13 de novembre no va ser només un acte de suport a les persones, càrrecs públics i institucions processats, sinó també un reafirmació d'una voluntat col·lectiva de tirar endavant el procés independentista. Una voluntat de no acatar, ahir, avui ni demà.

 

L'actitud del govern espanyol no varia gens ni mica. El seu és el recurs al pal i la pastanaga. Encara que, com sempre amb la dreta, el pal és ben visible, però la pastanaga no acaba de materialitzar-se. El pal és una bateria preparada per respondre per via repressiva, judicial i penitenciària si arriba el cas a les iniciatives independentistes. Perquè el govern sosté, contra tota evidència, que la qüestió catalana és una qüestió d'ordre públic. I per això hi ha els policies, els jutges i les presons. La justificació és que la llei ha de complir-se i és obligació del govern fer-la complir. Si la llei és injusta o tirànica no fa al cas. No més preguntes i menys sobre la llei. Circulin.

 

La pastanaga és un ens de ficció. Fins ara s'ha limitat a una sol·licitud expressa de Rajoy a Puigdemont perquè assisteixi a la conferència de presidents autonòmics, constant-li la negativa del català. L'argument és: "No es perd res assistint-hi", típic de la indolència mental del personatge. No és segur que Rajoy entengui la resposta de Puigdemont complint la seva paraula de no assistir perquè això de complir la paraula donada no té sentit per a ell.

 

La inassistència no és exactament un desacatament, però sí va a ferir l'orgull del nacionalisme espanyol que no pot imposar la seva idea d'Espanya per ordeno i comandament. No és un desacatament, però sí situa al president al capdavant de l'esmentada voluntat col·lectiva.

 

Amb la presa de possessió de Rajoy i el suport entre bambolines del PSOE va donar començament el compte enrere per a una escalada de la confrontació amb Catalunya. L'última, fictícia, pastanaga va ser la de la conferència en qüestió, que, d'altra banda, tampoc pintarà molt sense els catalans. Ara vénen els pals. I vénen cobrint la línia del cel, com els apatxes a assetjar el fort català. Hi ha centenars de procediment judicials oberts en diferents instàncies locals a tot Catalunya, pels més diversos motius, una bandera o una altra, un retrat, unes declaracions, una ordenança municipal, etc. Tot és susceptible de convertir-se en un acte de desobediència punible. A Catalunya el PP té un sol ajuntament pel que és d'esperar l'exemple dels altres s'estengui i multipliqui. Creu el govern que té l'administració de justícia en situació de fer front a això?

 

Els temps s'acceleren. La maquinària repressiva de l'Estat, és segura, intimidatòria, però molt lenta. Abans de resoldre els esmentats centenars de causes pendents, ja se li tiren a sobre diversos centenars més si, com proposa Òmnium Cultural, els ajuntaments obren el proper sacrosant dia 6 de desembre i atenen a la gent. Una cosa que podria justificar-se amb la famosa "llibertat d'horaris" dels neoliberals. Els jutjats, inundats de nou.

 

I demà pot ser una altra decisió de desobediència en qualsevol altre àmbit o amb una altra ressonància, però seguida per una societat molt mobilitzada. És la iniciativa política. Qui l’exerceix determina el dia, l'hora, el lloc, la forma de la confrontació i porta les de guanyar. L'adversari que només està a la defensiva, a força de repressió, té les de perdre.

 

Aquesta permanent confrontació de l'independentisme català amb el nacionalisme espanyol, a més de donar seguretat sobre el curs del full de ruta, contribueix a mantenir l'hegemonia de l'independentisme, la qual ja hi és al Parlament, també al carrer. Això mantindrà a ratlla les aventures del bloc dels Comuns, obligant a prendre partit per una de les dues parts del conflicte sense configurar-ell com a tercera.

 

Els atacs del nacionalisme espanyol van orientats contra JxS i la CUP. L'altra esquerra, oposició a Catalunya i també a Madrid, no compta en cap dels dos llocs. A Catalunya, el protagonisme i la solidesa de l'independentisme no deixa lloc lògic algun a un sobiranisme no independentista i que, per no contagiar-se, tampoc sembla ser republicà.

 

La incapacitat per al diàleg del nacionalisme espanyol es veu en la decisió d'encomanar els tractes amb Catalunya a la vicepresidenta del govern que nomenarà immediatament un gabinet d'experts i assessors i agents del CNI. Entenen així la política, en conclaves i secretisme. No obstant això, està clar que tractant-se d'un problema de xoc de legitimitats els fòrums més adequats són els respectius parlaments.




Comentaris
A PUNT
Qe facin el que vulguin. Nosaltres estem A PUNT.Hiserem sempre que calgui, on calgui i quan calgui. Endavant!
Jordi56
Com sempre Cotarelo molt encertat. A més repressió, més forts serem i mes irrevessible serà el procés. El poble català vol ser sobirà de tot el que passi a la seva terra, ha decidit deixar de compartir la seva sobirania amb les espanyes. A Catalunya manen els catalans i punt.
Rendició i submissió
L'únic que persegueix i amb el que compta el govern estatal és la rendició i la submissió incondicional dels Catalans.
terrassenc
D'acord. Però sabent que el Sí guanyaria al No en un referèndum, cada dia de més sense votar és una oportunitat que es regala temeràriament (i volen esperar encara tot un any!). Si els polítics independentistes anessin de cara a barraca, ja hi seriem. Qui ho està frenant? Els que volen fer creure que un acord amb Espanya es possible, o sigui, els convergents. Pensament màgic a tope, els catalans arreglant Espanya! I la gent s'ho creu! Aquesta és la mentida que cal esborrar.
Ronçana
No, Terrassenc, no, t'equivoques. No podem declarar la independència si no ho tenim tot a punt per l'endemà, per tal de que el dia següent tot funcioni (estructures d'Estat, et sona?). I no tinguis tanta mania als convergents, sense ells no seriem on som ara mateix.
MFX
No es pot anar més depressa perquè no hi ha l'agència tributària catalana a punt. Això és la columna vertebral de tot el procés i no es pot improvisar.
terrassenc
@Ronçana Pensar que l'estat espanyol ens deixarà arribar a 'tenir-ho tot apunt' és d'una ingenuïtat molt gran, de fet, penso que és fins i tot una temeritat. I lo dels convergents, ho lamento, però en Mas va convertir el referèndum d'autodeterminació del tricentenari (recordes Escòcia?) en una costellada, per això encara no som independents. Hores d'ara: qui està disposat a comprar un 'apoyaré v.2.0' (una traïció en tota regla)? Els convergents. És ben fàcil de veure...
Joan J.
Recordeu aquella cançó dels Platters «Smoke gets in your eyes»? Doncs, aixó és el que els hi passa als fanatics i rancuniosos. Sabeu qui ha tirat aquest procés endavant? Sí, la societat civil, però, a nivell politic, CDC I LA CUP. Sense el srs. Mas i David Fernandez, tot se'n hagués anat en orris. Un altre detall, qui són els imputats, hi ha algú d'ERC? Només els de PDEC i els de la CUP. No hi ha més cec que el qui no vol veure, ni més sord que el qui no vol escoltar. Siau.
pep - manresa
En la situació actual no tenim més remei que donar una marge de confiança als polítics que ens van marcar un full de ruta amb uns plaços amb l'argument que eren necessaris per crear les estructures d'estat, de moment sembla que s'estan complint, però no deixa de tenir raó el terrassenc, i no vull incidir en els convergents en general, certs retards, xantatges i perjudicials maniobres partidistes ténen un responsable, Artur Mas i Gabarró, que per això era el President.
pep - manresa
Joan J., llegint tots els comentaris no veig enlloc que ningú parlés d'ERC fins que ha arribat el teu, és a dir, que si hi ha algun fanàtic o rancuniós, aquest ets tu. Hi ha 407 causes obertes contra polítics catalans relacionades amb el procés cap a la independència, n'estàs segur que d'aquests 407 no n'hi ha cap que sigui d'ERC?... fes-t'ho mirar. La mateixa Joana Ortega encara és a les files d'Unió amb el Duran, com es menja això?
Annabet
No passaran volem ser un poble lliure!
Roure
He estat en totes les manifestacions, tant dels 11s, com les de suport als nostres polítics enfront la judicialització promoguda pel PP, mai he preguntat de quin partit era qui tenia al meu costat, perquè crec fermament que sense unitat no tenim res a fer. Per aixo quan llegeixo comentaris sectaris i despreciatius, com els de terrassenc o Pep, contra un dels partits que formen Jxsi, m'agafen ganes de passar de tot i que s'ho facin ells sols, l'esquerra pura, potser es el que realment desitgen.
federalista
terrasenc pep, vosaltres com els dos mes fanatics adoctrinats e hiperventilats, us heu de posar a manresa , ia terrassa, en cap de la independencia de la tribu sense por, si us donen dues hosties els espanyols que son mes, no passa res el barretino del bages, i el fanatic barretino del valles, ho aguantat tot per catalunya , fins i tot que els inflen a hosties es lo que te ser un patiota barretino estelado.
Pere
Primer de tot el terrassenc té raó però la gent prefereix defensar en Mas per no reconèxer que s'ha equivocat. Després, en Cotarelo té un optimisme cap a la nostra independència que sorpren molt, ja m'agradaria a mi veure-ho tan bé com ell. Potser en sap més que tots nosaltres o potser ens té una mica idealitzats.
Cartanya
Magnífic, això pero al engròs es el que volen els contraris a la independencia, que entre nosaltres ens trinxem en menys de un any. Els hi donareu aquest satisfacció? .
Tiene mas fe en el independentismo el señor Cotarelo que muchos indepes.
Por eso no sorprende la ultima encuesta, solo el 16% de los catalanes se lo cree. Gràcies, compañero. Seremos libres, pese a tanto pesimista.
Narcís ( gràcies per sa consciència i coratge!)
I gràcies pel suport a nostre poble, a nostra casa i a allò que som que no pas comarca o regió forana/ espanyola! PD: vostè n'és dels poquíssims que materialitza l'excepció d'allò dit pel MHP Companys " Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres ".
pep - manresa
Roure, el "federalista" està d'acord amb tu, és per fer-s'ho mirar, pensa-hi. En primer lloc jo no he escrit cap comentari sectari ni despreciatiu, ben al contrari del teu i del Joan J.. Per altra banda passo de dretes i esquerres, per això vaig denunciar en Carod quan va fer Montilla president, i si ara em fico amb en Mas és perquè considero que el seu personalisme i partidisme perjudica la causa de la independència, no hi té res a veure Convergència, ni dretes, ni esquerres.
kaltruku
Amb aquestes divisions dels partits polítics, practiquem el DIVIDE Y VENCERÁS. A Madrit es deuen fregar les mans.
Avisador
Si el camí cap a la independència no és transversal no es podrà dur a terme. És decebedor que a hores d'ara no tinguem clar això. Que convergents i esquerrans s'estomaquin és encara més decebedor doncs cal buscar amb lupa diferencies substancials entre les ideologies de tots dos. La CUP almenys s'està empassant més d'un gripau ideològic i així i tot sacrifica caure en contradiccions per un ben comú. O remem tots en la mateixa adreça o això no tirarà endavant.
terrassenc
Els botiflers s'amaguen en la 'unitat', són dels 'nostres', denunciar-los és caure en el 'partidisme'. MENTIDES. Tan costa d'entendre que el botiflerisme és la pitjor de les formes d'espanyolisme? No caigueu en l'anestèsia i l'infantilisme. Sols des de la llibertat i la honestedat, privada i social, farem via. Prou processisme!
Pep - manresa
Aviador, i no hi remem tots en la mateixa "adreça" (direcció)??, els errors anteriors quedaran oblidats quan s'assoleixi l'objectiu però entenc al terrassenc en el que diu, les coses són com són i tampoc hem d'amagar el cap sota l'ala.

envia el comentari