Guanyar o perdre, en uns mesos

"El més probable és que la pròxima vegada que les entitats sobiranistes cridin a sortir al carrer ja no serà per demostrar, una vegada més, la capacitat de mobilització de l'independentisme, sinó per bloquejar alguna de les decisions dels aparells de l'estat"

"Comença l'hora de la movilització permanent"... Aquesta frase de Jordi Cuixart, tan curta, ha estat la clau de la convocatòria d'aquest diumenge. Ja ho va avançar Artur Mas en una entrevista publicada fa només unes setmanes: "Caldrà que la mobilització sigui persistent i no d’unes hores, haurem d’aguantar un pols". En definitiva, el més probable és que la pròxima vegada que les entitats sobiranistes cridin a sortir al carrer ja no serà per demostrar, una vegada més, la capacitat de mobilització de l'independentisme, sinó per bloquejar alguna de les decisions dels aparells de l'estat. 

 

El cas és que el moment agut de l'enfrontament s'acosta. D'una banda, les eines judicials triades per l'estat van avançant, inexorablement, cap a mesures o sentències que castiguin alguns dels càrrecs electes més significats, des del propi Artur Mas fins a un bon grapat de regidors que s'han mullat en el desafiament a l'estat. O fins i tot Carme Forcadell, una peça clau del procés que ja ha dit, per activa i per passiva, que la seva obediència es deu al Parlament i no pas a qualsevol altra instància. De l'altre cantó, les decisions també estan preses. Jordi Sànchez fa temps que diu que l'ANC no permetrà que s'assegui a la banqueta dels acusats, impunement, els electes que han acomplert el seu mandat democràtic i electoral.

 

Arribats aquí, només es pot guanyar o perdre. I és qüestió de mesos.




Comentaris
Maria.
Una de les coses positives que hagi guanyat en Trump, es què potser ara la premsa (la espanyola no crec) però la internacional, no seguiran tan les directrius de sempre i seràn més objectius al hora d'explicar el què pasa realment. El diari NY Times s'ha fet ressò de la concentració contra la judicialització a Barcelona i analitza el percent d'unionistes que el govern espanyol li dona com a majoritari i conclou que els percents no surten.
1
D'una vella casa
Sr. Cot, cada cop som més que "actuem" d'acord a la nostra voluntat de ser "independents", a la vegada que quan "actuarem" sense estar sotmesos a la dels altres "serem lliures". Per tant, suggereixo que els periodistes compromesos vagin preparant-nos per a "escenaris progressius" i no "definitius". El definitiu serà la RUI!.
1
terrassenc
Ningú renúncia a la seva llibertat, per això perdre no és una opció i per això no és el mateix una o altra opció. Com va deixar escrit Jaume I: "E aqui mori nostre pare: car aixi ho ha usat nostre liynatge totz temps, que en les batayles quels an feytes ne nos farem, de uençre o, morir."
0
John Smith
El titular no em sembla exacte. La realitat és que o guanyem ara o ho deixem per una mica més endavant. Si guanyem, s'ha acabat la partida: cap país lliure ha demanat en la historia tornar a l'imperi espanyol. En canvi, si no podem guanyar ara, seguirem lluitant per la llibertat. Dubto molt que els centenars de milers de convençuts ens resignem o descobrim sobtadament el nostre amor per Espanya.
0
prescripcio
Durant uns mesos caldria doblar la dosi de liti a la CUP.
29
Mike
Jo no tinc cap dubte que guanyarem. Guanyarem àmpliament; perquè l'Estat Espanyol ja no té ni la solució de la força bruta. Què ens pot oferir d'atractiu un estat arruïnat? Ni tan sols democràcia!
0
MFX
Nosaltres ja anem preparant la tenda i el llum/fogó de camping gas.
0
Narcís ( espanya es busqui altre ninot de goma de qui fúmer's i a qui apedregar ensems amb parasitar!)
Perdre mai! I guanyar, ara i ja! PD: nostra manera de ser, nostres usos i costums, nostra llengua/ idioma/ llenguatge, nostra cultura, nostra política laboral, econòmica i social, nostra . . . . . no pot ser per més temps defenestrades, suplides i suplantades, tot plegat, anihilades així com nostres rendiments furtats, piratejats i espoliats!
4
Ferran
Ara toca explicar amb més determinació els avantatges irrefutables que té la República Catalana respecte a l'Estat corrupte i franquista d'Espanya.
0
Temps en contra.
L'únic temps a favor que tenim és el de després del D. I el temps de la resistència és el del després del D. Els dies la la permanència és el de després del D. Per contra tot el temps que ens esteu dilatant d'abans va en contra i a favor de l'anorreament.
0

envia el comentari