Joan, Andreu, Maria

"Les estadístiques oficials sovint no recullen la complexitat de la vida social"

En Joan és un professional apreciat a la seva empresa, on ocupa una posició directiva i té un salari brut anual de 65.000€, que amb les deduccions li queden en 3.000€ nets mensuals en 14 pagues. La seva companya és autònoma però el seu sector ha quedat devastat per la crisi, de manera que molts mesos la seva aportació neta a l'economia familiar és zero. Tenen dos fills al seu càrrec i paguen la hipoteca d'un pis de 90 metres quadrats que van comprar quan tots dos tenien feina. No tenen segona residència. Ella és filla única, son pare va morir fa uns anys i la seva mare ja no es val per ella mateixa i necessita atenció professional, de manera que està ingressada en una residència. La pensió de la mare arriba per pagar la meitat del cost mensual de la residència. L'altre meitat la paguen ells, i així serà fins que la mare falti.

 

L'Andreu té la mateix edat i sou que en Joan. No té parella estable ni fills, i viu en un dels quatre pisos propietat de la família: el seu pare, dentista, va guanyar molts diners durant molts anys i va invertir en propietat immobiliària­, així que l'Andreu té la sort d'estalviar-se de pagar un lloguer o una hipoteca. I així serà per sempre, si vol. Els seus pares estan jubilats però encara en bona forma. Passen temporades a la segona residència, tenen un bon pla de pensions i paguen la quota més alta d'una mútua des de fa molt anys, o sigui que l'Andreu pot estar tranquil: la vellesa dels seus pares no li costarà ni un euro. Sí, és un professional brillant, però també és un tio amb sort.

 

La Maria és periodista i treballa a la secció de tendències d'un diari per un sou brut anual de 24.000€. El seu company acaba de trobar la seva primera feina estable i li paguen 22.000€ anuals, o sigui que s'han animat a anar-se'n a viure junts a un pis de lloguer de 50 metres quadrats. De moment no pensen en tenir fills, primer cal consolidar les respectives posicions laborals, però han fet números i s'han marcat un horitzó: quan entre els dos guanyin 55.000€ anuals, o s'hipotecaran o tindran el primer fill (tampoc no cal decidir-ho ara). Mentrestant, amb el sou dels dos els dóna per a les coses bàsiques i també per sortir a sopar cada cap de setmana, anar al cinema i al teatre tot sovint i, a l'estiu, fer un viatge xul·lo. Enguany aniran a Vietnam.

 

En els informes oficials que segmenten la població pel nivell d'ingressos, en Joan i l'Andreu estan dins del mateix grup: els que guanyen més de 60.000€. I els mateixos informes els situen a tots dos molt, molt, molt lluny de la Maria. Però una estadística que contemplés tots els factors objectius que envolten la vida real dels tres personatges sens dubte posaria en Joan molt més a prop de la Maria que no de l'Andreu.

 

De casuístiques n'hi ha milers, ja ho sé, però crec que no he fabricat tres casos extrems. Ara que es debatrà el projecte de pressupost de 2017 al Parlament i que tornaran les inevitables simplificacions discursives, és un bon moment per recordar que les estadístiques oficials sovint no recullen la complexitat de la vida social. I que per allà dalt ­–molt per sobre del Joan, l'Andreu i la Maria– es mouen quantitats estratosfèriques de diners que s'escapen del control de l'administració i que, convenientment identificats i taxats, millorarien extraordinàriament la nostra vida. Espero que el nou estat, si l'arribem a tenir, ho tingui molt en compte.




Comentaris
Pepo
Collons quina veritat acabes de plasmar. Entre 16 i 18 MM €cada any d´espoli net. I entre 16 i 18 MM € de frau fiscal cada any a Catalunya. Ai coi, quines coincidències oi? Suposo que tots plegats podem entendre, quines conseqüències podria tenir comptar amb 35 MM € a la nostra economia cada any. Només en els primers 5, el PIB s´enfilaria dels 210 MM € als 250 MM € l´any. Creieu-me, les realitats de na Maria i d´en Joan canviarien, com la de molts de nosaltres
Maria
Collons!! Jo aquests salaris no els he tingut ni els tindré mai. Sóc una simple administrativa que no sempre tinc feina. La crisi i tal... 15000 € bruts a l'any què us semblen?
Jim
Mentre es tolerin els paradisos fiscals, i que banquers, industrials, esportistes i tota la trepa visquin aquí i tinguin residència fora, els paganini continuaran sent els de sempre.
Sergi Moron
La realitat és complexa però per això a en Joan li tornaran una bona part dels 3000 que li treuen cada mes
esgarrapar
Esgarrapar quatre calerons collant els impostos sobre les nòmines és la xocolata del lloro. Els diners es perden en el gran frau fiscal: grans empreses, sicavs, grans fons d'inversió... Aquí s'ha d'actuar. I de pas ens estalviaríem la demagògia trumpista de l'anti-independentista IsabelC, i ja seria un gran alleujament...
Narcís ( per curiositat .. on paguen sos imposts A. Ortega .. Florenvito .. Koplowitz . . constructores . . . . . i mitjans de comunicació i entitas financeres i llarg etcètera àdhuc mateixos jugadors de la ‘ selección ‘ a Sud-àfrica els pagaren fora?
Malgrat totes les contingències que passin ( i qui no en passa!) .. aquests sous són estratosfèrics davant aclaparadora majoria de ciutadans! PD: no estic d'ànims per repassar els comptes adduïts .. però si aquests ho passen malament, la resta ja es pot directament suicidar! Nota: n'és obvi que les fortunes de debò o milionàries .. amaguen i no paguen el que els hi pertoca ( i perquè ho haurien de fer si ' les lleis les fan molts que reben aquests ingressos '!)! Anotació al marge: anem's-en ja!
Gravar l'IRPF és un error
L'IRPF és un impost als assalariats. La gent rica de veritat no viu d'un salari i gairebé no tributa. Hi ha un postureig entre certa esquerra que no fa sino enfrontar els assalariats mileuristes amb els tresmileuristes que no té cap més objectiu que impedir l'unió dels independentistes i mantenir l'status quo de les grans fortunes. Si voleu evitar el frau parlem d'impostos al capital i a les societats, i de lleis que permeten escapolir-se a les grans corporacions.
Perdedor
Dona espanyola de 70 anys que conec. Tota la vida perruqueria en negre. Estalviat 140 M ptes. Regularitza fa uns anys gràcies al PP. Reparteix entre els 3 fills que es compren respectius pisos i cotxe de luxe. Tot això que explica en Voltas se'ls ben en refot a tots ells. Els impostos són per als perdedors. Per a catalans, assalariats i xusma en general.
Laia
Voler recaptar a costa de l'IRPF de la classe mitjana -(3000 euros/mes hauria de ser una retribució normal, vist el cost dels lloguers i vida en general.).. és absurd. A veure si enfoquem be la qüestió i fem un nou país amb una fiscalitat ben equilibrada. Això, fer el nou país i noves regulacions és el més urgent. No veig perquè ara hem de fer pagar més els de sempre. Cal que pugem els salaris a nivell europeu, regularitzem horaris, fem nova legislació laboral, no tolerem frau fiscal...
Fat Boy
Fa uns anys va haver a Londres uns disturbis bastant greus. Van enganxar a 3 tios que havien cremat una parada de "fish and chips" i quan els van preguntar la rao van dir que volien fer que els rics sabessin el que es bo. Es va fer un silenci.

envia el comentari