I tot això com es farà?

"El govern actual (i també bona part de la CUP) vol que el ciutadà no noti de manera brusca que dilluns vivia a l’estat espanyol i dimarts a l’estat català"

Respostes a algunes preguntes sobre el dia D

 

Hi haurà un dia, si així ho vol la majoria del Parlament, en què Catalunya deixarà de ser una comunitat autònoma i passarà a ser un estat. El govern actual (i també bona part de la CUP) vol que el pas d’un estadi a l’altre estigui marcat per una divisa que obsessiona als responsables d’executar aquest trencament: que no hi hagi sensació de trencament. És a dir, que el pas d’una situació a l’altre estigui marcat per la normalitat. O dit d’una altra manera, que el ciutadà no noti de manera brusca que dilluns vivia a l’estat espanyol i dimarts a l’estat català.

 

La intenció és que el pas d’una administració a l’altra sigui per substitució paulatina. Un exemple: el codi penal. Un codi penal no es pot fer d’un dia per l’altre. Solució: el nou estat català agafa el text del codi penal espanyol i en farà una mena de “copiar i enganxar”, de manera que quedaran garantides dues coses a la vegada: la seguretat jurídica i la plena autonomia del nou estat català que tindrà la última paraula amb tot. I a mida que el nou Parlament vagi legislant ja farà el codi penal que estimi oportú. I així amb tot.

 

Des de principis d’any, els tretze consellers del govern tenen l’encàrrec de pensar en com s’actuarà en els seus àmbits competencials en tres fases: com seran les primeres hores d’independència, com serà el primer mes d’independència, com serà el primer any d’independència. Tota la feina la coordinen un equip dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer i amb Victor Cullell i Josep Maria Reniu com a mans dreta i esquerra. Treballen amb discreció i sota un epígraf que no topi amb cap denominació presumptament anticonstitucional com li va passar al conseller Romeva i la paraula Exteriors. Viver és el màxim responsable de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Cullell és secretari per al Desenvolupament de l’Autogovern i Reniu el cap de l’Oficina per a la Millora de les institucions d’Autogovern. Posar a la targeta que són els arquitectes de com serà la nova república catalana hauria cantat massa a ulls de la justícia espanyola.

 

El fet d’encarregar aquesta tasca a tots els consellers implica que s’ha pensat al detall qualsevol contingència pròpia de la creació, tranquil·la però irreversible, de la nova administració. Per posar un exemple: sap vostè, amic lector, on cal anar a buscar les peces de recanvi de la central nuclear de Vandellòs per si hi ha una avaria el dia D? Jo tampoc, però el govern sí i ja ha contactat amb el proveïdor per, donat el cas, garantir el subministrament. En el camp de l’energia, per cert, està també estudiat qualsevol possible sabotatge per evitar talls d’aigua, de llum o de gas.

 

El mateix es pot dir, per exemple, del complex entramat informàtic que garanteix des dels semàfors al cobrament efectiu dels sous dels funcionaris. Hi ha empreses multinacionals del ram establertes al territori que han comunicat la seva intenció no només de quedar-se sinó de col·laborar amb les noves autoritats. No en va, estarien renunciant a un mercat de set milions de persones amb una renda per càpita de prop de 28.000 euros, quan la d’Espanya és de 23.000 i la d’Itàlia de 27.000, és a dir, amb capacitat per generar clients que compren ordinadors.

 

Parlant d’altres països, el vessant internacional és un dels fronts més complexos que ha de gestionar aquest equip. Complexos no estrictament en el sentit de difícil sinó polièdric: la pluralitat de la comunitat internacional també comporta actituds ben diverses sobre com rebre Catalunya en el nou mapa mundial. En aquest sentit, la majoria de consultes dels països que, a desenes, van passant pel Palau de la Generalitat s’encaminen més a preguntar si hi haurà mesures econòmiques abruptes (com la nacionalització d’empreses) que no pas sobre la preocupació d’inestabilitat política i social. En qualsevol cas, ara mateix hi ha 3.300 tractats internacionals als quals Catalunya es podria inscriure des del minut 0, i això va des de la gestió de la salut a turistes que visiten territori català a la convalidació de títols universitaris a través del pacte de Bolonya.

 

A aquestes veus internacionals se’ls està explicant el que es deia al principi d’aquest article: que la seguretat jurídica és l’obsessió del govern sigui quina sigui la reacció de l’estat espanyol. És per això que es donarà validesa immediata als documents d’identitat espanyol i passaports per no deixar els ciutadans catalans en cap llimb legal. Com és de preveure aquestes actuacions afecten ports, aeroports, duanes i una altra preocupació de les autoritats catalanes, la ciber-seguretat. En aquest sentit l’experiència als dies previs del 9N del 2014 són satisfactoris: es van salvar atacs provinents de servidors estrangers que pretenien aturar el sistema informàtic de la Generalitat, inclosos els serveis d’emergència com ambulàncies o bombers.

 

I com es pagarà tot això? És la pregunta que, amb lògica, es fan moltes persones a les que la idea de la independència els pot arribar a seduir però l’inquieta si cobrarà la pensió, el sou si és funcionari, o les factures si és proveïdor de l’administració: doncs bé, estan sobre la taula diverses fonts de finançament per ‘passar’ els primers dies i setmanes. S’ha calculat des de l’escenari més amable al més dur. És a dir, des d’una independència pactada amb Espanya que inclouria una transició suau amb un trànsit monetari propi de dos països normals (com Txèquia i Eslovàquia) a una situació de bloqueig absolut en què Madrid tanca l’aixeta per complet. En aquest cas, el de màxima violència econòmica, estan plantejades diferents fonts externes i internes. Són fonts variades per no dependre’n d’una de sola i a més complementàries entre sí: des de crèdits internacionals en una acció concertada a la creació de bons patriòtics o la possibilitat d’avançament de pagament d’impostos. Aquesta mesura està pensada per les empreses i grans fortunes: s’oferiria la possibilitat de pagar de cop diversos exercicis (dos o tres anys) de manera que es generaria cash per poder afrontar l’arrencada del nou estat.

 

Els treballs de simulació (els que havien de fer els tretze consellers) estan molt avançats i de fet es podrien aplicar demà mateix en un 90% dels casos segons expliquen fonts de govern. La part més tècnica del procés de separació de l’estat espanyol està pràcticament enllestida perquè sigui d’execució immediata el dia que hi hagi l’ordre institucional de fer-ho. Un mandat que ha de venir de l’altre full de ruta, el que sí és públic, i que parla de referèndum i constitució del nou estat. Evidentment la preparació logística de com es munta un nou estat no és la que abocarà de per sí a la declaració d’independència, però en canvi sí que la pot fer fracassar en cas contrari. És a dir, es vol evitar la situació d’inoperància després del mandat polític.




Comentaris
article nº32.342
zzzzzzzz
doncs a mi
M'encantaria que a la nova República no hi haguessin el sr Núñez y Navarro i tota aquesta gent que hi ha a Foment.
Pepo
Estimat Jofre, jo crec, tal com diu en Partal, que fins i tot estem massa preparats, en excés. Coi, si fins i tot vam fer un assaig general del referèndum! Imagina! Estiguem segurs, que de les independències que es fan i es desfan, la més preparada i assajada serà la nostra. Ves què hi farem, som així!
Isabel C.
De moment, sembla que la única idea que ha sortit de la mononeurona del Govern és considerar grans fortunes els ingressos del treball superiors a 30.000 euros bruts anuals per poder continuar desagnant-los i així poder seguir obrint portes de bat a bat per tots els necessitats del món sencer i que vinguin a viure dels pisos socials i els subsidis que generosament es confisquin, en nom de la solidaritat forçosa, als que encara no depenen de les ajudes públiques però cada dia hi estan més a prop
Isabel C.
Independència, transició? No, home no. Aquests de Junts x Sí, o almenys una part, no estan pas en això per la independència, sinó per fer polítiques autonòmiques d'aquelles que consisteixen a subsidiar més i més gent, a gastar més i més en fer-ho tot des de l'administració i amb funcionaris de per vida ben apalancats, mentre dessagnen a tributs i tributets, taxes i contribucions els que encara conserven una feina que els permet sobreviure sense posar-se a la cua de les ajudes.
Joan Capri
Per si no ho sabieu, la Isabel C. és la secció d'humor del fòrum.
per la Isabel C.
Isabel C. : ets antipàtica, desagradable, classista...Sense dubte, fas molts amics amb cada una de les teves intervencions. Potser si fessis una volta pels menjadors saturats de Càrites o pels barris perifèrics de Barcelona trobaries una realitat molt diferent a la que deus viure en la teva bombolla privilegiada.
Isabel C.
La gent que guanya uns 1600 euros nets al mes (això són 30.000 euros bruts) ja paga milers d'euros d'IRPF i altres tributs per contribuir a les polítiques de redistribució de les que, en molts casos, ni tan sols en rep absolutament res tot i haver-hi moments en que ho pugui necessitar. Voler collar més encara aquesta gent no és solidaritat, és expropiació forçosa, és covardia de no voler tocar el que realment s'ha de tocar (SICAV, per exemple), és confiscació.
Isabel C.
I si us plau, no em facis demagògia amb això dels menjadors. Els nostres joves han de marxar fora o treballar de cambrers amb dos carreres perquè el país va apostar per un model productiu ad hoc per encabir centenars de milers d'immigrants sense massa ofici ni benefici. Els nostres avis es podreixen amb pensions que no donen ni per pagar el menjar perquè el país és tan solidari que s'ha convertit en una mena d'ONG per tothom excepte per aquells que han contribuit durant dècades a aixecar-lo.
Jajaja!!!
Los mundos de yupi.....jajajajaja!!! Artículo 155 y se acabó la bromita....
Isabel C.
Moltes (gairebé totes) d'aquestes persones que cobren 1600 euros al mes van haver d'entrar al mercat de treball vora els trenta anys després de molts sacrificis i de ser els únics joves del seu entorn sense un cèntim per sortir, independitzar-se, anar de vacances o comprar-se res. Si instaures una política de confiscació contra els que han fet mèrits i sacrificis, tindras un país desert de gent amb iniciativa, ambició, ganes de prosperar i fer prosperar el seu entorn.
Isabel C.
I, per últim, de debò creus que necessito caure bé a gent com la que m'insulta en aquest fòrum? Que en trec alguna cosa de caure'ls bé o de fer-me la simpàtica? Jo no estic aquí per caure bé a ningú, sinó per defensar un model d'Estat català independent perfectament homologable amb les democràcies occidentals més avançades. Jo no vull un país on cada cop són més els que han de dependre de les ajudes públiques. Vull un país on cada cop són més els que tenen prou renda disponible per prosperar.
escolta
Escolta isabelc, ets tan sectària com els de la CUP, per l'altre extrem. Si la independència falla serà per gent com ells o com tu.
Manel51
Isabel C. ... taronja ?
Mariatfv
Bé per l'article, Jofre. Cal explicar tot el que s'està fent: quasi a punt!
Ja ho veurem
M'agradaria creure'm que realment tot està preparar i que no hi ha improvisació. Fins ara no ha estat així, i tant en el 9-N com el 27-S no hi havia pla B. De tota manera per molt planificat que estigui no crec que sigui un simple formulisme de firmar un paper. S'haurà de sortir al carrer i prendre riscos personals. Haurien de començar a preparar la població si realment la intenció és fer-ho el 2017.
Eusebi de Terol
Isabel C. diu coses amb sentit comú.
Desfeta
Preparar l'eventual dia u del nou estat , una feinada ! Però s'ha de fer amb rigor i seny. Encara que som lluny d'aquest dia, massa gent no ho veu clar. I si després de la crisi institucional i moral de l'estat espanyol aquests darrera anys no ho veuen clar , dubto que mai ho vegin.
Desfeta
El punt crític de l'eventual dia u del nou estat, es evidentment l'econòmic. No cal pensar en que l'estat espanyol ho posi fàcil, abans al contrari, li convé el caos per a revertir la situació i recuperar el control a Catalunya. Per tant necessitem molt finançament transitori. Espero que la planificació d'aquest punt sigui molt més consistent que el que explica l'article. Vull pensar que es un tema lligat i no expressat per pura prudència i per evitar que es pugui abortar des de l'estat espanyol
albert
Aquestà transcissió tal com la desitja el columnista és la perllongació de tots els mals de l'actual situació política, judicial i financera. Cal cremar totes aquestes estructures corruptes i crear menys burocracia. Perquè no hi haguí possibilitat de més càrrecs a dit, corrupció i partits polítics corruptors.
JOAN
Un articulo muy interesante, y dice cosas que la mayoria de los que queremos la independencia nos planteamos continuamente. No entiendo que se haga una critica tan feroz contra Isabel C., cuando lo que dice tiene mucho sentido comun. No se puede hacer criticas tan feroces a personas independentistas que piensen diferente. Si queremos la independencia de verdad, hay que empezar por respetar a los demas.... Catalunya nos necesita a todos. Perdona Isabel C., la gran mayoria estamos contigo
La mare del tano
Això de l´Isabel C., em te intrigada. Al ARA n´hi ha una que també escriu molt,però no diu el mateix, ni molt menys. Encara que l´estil es inconfusible. Quantes Isabel C. hi han ? Es una sola Isabel C. amb doble personalitat ?
Jordi Català Sobirà
Algú encara es creu que es pot fer més política social i redistributiva si seguim dins la Caspanya? Justament, si Catalunya no ha pogut prosperar més malgrat ser una regió amb un gran dinamisme econòmic és per culpa de l'elevadíssim espoli fiscal que patim des de la implantanció de la monarquia bubònica mitjançant invasió manu militari. Del 1714 ens venen tots els nostres mals i la nostra mentalitat derrotista i de submissió enfront l'imperialisme-feixisme dels nostres veïns.
Dia D o master
Mentres tot això no passi d'una comissió d'estudis tant sols servirà per fer un master. Si volen aplicaro a la realitat hauran de destriar qui fa que aquest 90% no estigui aplicat ara mateix.
lluigi
Molt encertats els comentaris de Isabel C i ben argumentats. Però no hi han respostes ni argumentari en contra per part del "bonistes" i "happy flowers" que viuen de les miseries dels demés.
Muntsa
La IsabelC fiu veritats com a punys
Carme
Molt bé, Jofre, s'ha d'explicar tot el què s'està fent, hi ha massa hiperventilat al sofà. De ben segur que s'està fent una enorme tasca, confio en els nostres polítics, serà ben difícil i complicat crear un nou Estat tenint d'enemic un país tan poc democràtic i absolutament totalitari com Espanya. Encertadíssims els comentaris de l'Isabel C.
Joan Ramon
Deixal's estar Isabel C. Ets collonuda i comprenc perfectament tots els teus plantejaments...
Narcís ( Isabel C.: no et preocupis .. els vertaders catalans saben a qui votar, sabran a qui votar .. només esperar no hagin massa innocents/ ingenus que facin cas d'aquests " penjats "!)
Déu t'escolti .. i tant de bo sigui així! PD: però no oblidem el munt de virus, troians o falsos catalans cercadors de la desfeta de nostra nació catalana .. amagats en fals ' amor al proïsme ' quan són simplement " frescos " o arribistes pro sa butxaca ( i se'n diuen d'esquerres!)!
Aureli P.
"que el ciutadà no noti de manera brusca que dilluns vivia a l’estat espanyol i dimarts a l’estat català" . Vosaltres voleu fer la truita sense trencar l´ou. La independència només es pot assolir per una guerra o per la voluntat de totes dues parts, i aquesta segona no és ni serà possible mai. Ho sento,però vivim desconectats de la realitat
XX
Totes aquestes ajudes gratis i populistes són una escopinada a la cara dels qui treballem i paguem impostos. Paguem impostos nòrdics per uns serveis de me. Treballo 60 hores setmanals, guanyo uns 35k i ara representa que són ric... molt quixotesc tot plegat.
clotenc
¿Alguien se cree que el oficial de la Guardia Civil que tiene a su cargo la aduana en el Port o el del aeropuerto del Prat dejarán su mando así por las buenas, porque ha llegado el día de la desconexión? Un poco de madurez, por favor, que hablamos en serio.
Anònim
Afegeixo, Fora els Ajuntaments corruptes i les Diputacions que els defensen!
Xavier
Isabel C, de debò creus que els nostres cambrers bititulats han hagut de marxar a l'estranger per culpa dels immigrants? Aquests immigrants que fan les feines mal pagades que no vol la gent d' aquí són els culpables? Desperta!

envia el comentari