Un poca-solta, però no un imbècil

"Fora dels Estats Units la perplexitat és tan gran que els impedeix percebre que votar Clinton era optar per les elits financeres, burocràtiques i periodístiques, l'egoisme de les quals ha empobrit aquelles classes mitjanes que quan es veuen perjudicades voten massivament pel canvi"

La victòria de Donald Trump també ha de ser llegida com una lliçó d'humilitat. Humilitat per als poders reals dels Estats Units, l'anomenat establishment, que ha impulsat una campanya, unànime i sense precedents, en favor de Hillary Clinton i què, malgrat tenir-ho tot i tothom a favor, ha fracassat. Humilitat també per uns mitjans de comunicació que, tot i ridiculitzar Trump, han comprovat que la influència que tenen en la societat a qui s'adrecen és ben limitada. La mateixa humilitat que s'hauran autoaplicar molts dirigents internacionals, europeus especialment, que han menystingut Trump des de la convicció que l'aposta per Hillary Clinton era segura, guanyadora i sense risc.

 

El fet és que el resultat de les eleccions ha deixat ofesos els que més lliçons donaven. La majoria dels analistes que treuen el cap als mitjans de comunicació occidentals coincideixen en afirmar que els nordamericans s'han equivocat, que haurien hagut de votar Clinton. Fora dels Estats Units la perplexitat és tan gran que els impedeix percebre que votar Clinton era optar per les elits financeres, burocràtiques i periodístiques, l'egoisme de les quals ha empobrit aquelles classes mitjanes que quan es veuen perjudicades voten massivament pel canvi.

 

Donald Trump és un poca-solta, però no un imbècil. I ha sabut aprofitar que Hillary Clinton era una candidata antiga, superada des de fa temps per la figura de Barack Obama. Ja sabem què diu, ara vegem què fa.