Un poca-solta, però no un imbècil

"Fora dels Estats Units la perplexitat és tan gran que els impedeix percebre que votar Clinton era optar per les elits financeres, burocràtiques i periodístiques, l'egoisme de les quals ha empobrit aquelles classes mitjanes que quan es veuen perjudicades voten massivament pel canvi"

La victòria de Donald Trump també ha de ser llegida com una lliçó d'humilitat. Humilitat per als poders reals dels Estats Units, l'anomenat establishment, que ha impulsat una campanya, unànime i sense precedents, en favor de Hillary Clinton i què, malgrat tenir-ho tot i tothom a favor, ha fracassat. Humilitat també per uns mitjans de comunicació que, tot i ridiculitzar Trump, han comprovat que la influència que tenen en la societat a qui s'adrecen és ben limitada. La mateixa humilitat que s'hauran autoaplicar molts dirigents internacionals, europeus especialment, que han menystingut Trump des de la convicció que l'aposta per Hillary Clinton era segura, guanyadora i sense risc.

 

El fet és que el resultat de les eleccions ha deixat ofesos els que més lliçons donaven. La majoria dels analistes que treuen el cap als mitjans de comunicació occidentals coincideixen en afirmar que els nordamericans s'han equivocat, que haurien hagut de votar Clinton. Fora dels Estats Units la perplexitat és tan gran que els impedeix percebre que votar Clinton era optar per les elits financeres, burocràtiques i periodístiques, l'egoisme de les quals ha empobrit aquelles classes mitjanes que quan es veuen perjudicades voten massivament pel canvi.

 

Donald Trump és un poca-solta, però no un imbècil. I ha sabut aprofitar que Hillary Clinton era una candidata antiga, superada des de fa temps per la figura de Barack Obama. Ja sabem què diu, ara vegem què fa.




Comentaris
erik
el millor analisis que he llegit fins al moment de la situacio. curt, simple i clar. jo visc als EEUU i tinc un munt d'amistats al FB de tota mena. El meu mur era diametralment oposat al que llegies a tots els mitjans de comunicacio. Per no dirt als mitjans europeus. Jo celebro que aquesta victoria es una clatellada a l'establishment. Ara be, si que es cert que es un carallot.
D'una vella casa
Exacte, traslladat a casa cal que el periodisme no establishment d'aquí ens ajudi a aplicar-ho denunciant els antics i als falsos nous, és a dir, ens cal "veracitat" en les anàlisi polítiques i "coratge" democràtic per afrontar la nova "realitat". La roda BRexit, EUA, torna a Europa i Catalunya ha de girar cap a la nova realitat, que hem d'afrontar de manera decidida.
Rocaguinarda
Serà semblant a Reagan i als 2 Bush. Al capdavall, aquesta gent són actors, no prenen les decisions reals.
Maria.
Ja estic esperant les disculpes d'analistes i periodistes de la majoría de medis de comunicació, premsa i companyies d'enquestes per equivocar-se tant en les seves predicions. A veure quants es disculpen?
chemi
CHAPEAU...!!!!!!!!
Joan
Totalment d'acord, volia expressar això opinant a la entrevista a la Liz Castro, però no m'he pogut estendre, i jo en destacava la imatge de qui vol afrontar les migracions de manera resolutiva, cosa que està per veure.
i més
Quan el 95% de la premsa comercial defensa el mateix i la gent vota el contrari, alguna cosa falla. Per cert, patètica la portada de El Periódico.
ALex
Quin relax, de poder fer pam i pipa d'una punyetera vegada a allo que preten ser politicament correcte.
DUI
Aquesta és la única anàlisi sensata de la situació que he llegit en un mitjà europeu.
Narcís
Un servidor, sense cap ànim de fatxendejar, ja digué ' guanyà en Trump en comentari a l'escrit d'en Martí Gironell del 6-XI ' ( en Trump, a banda de dir força veritats com cases de pagès, el sol fet de tanta premsa comedianta espanyola i cataespanyola o ' jugant ' a sans/ nets/ humanitaris/ bons samaritans quan són d'allò més egoistes, egòlatres, egocèntrics i afaitapagesos en pro de sa butxaca i caigui qui caigui .. em van obrir ja del tot els ulls!)!
Finalment
la veritat.
Francesc
La gent que viu i vota a USA, tenen el problema de ser una societat representada per dos partits polítics que els controla i que no tenen cap diferència entre ells.
toni-te
Amb tot això haurem après algo, perquè mes de una vegada ja he escoltat tot això del vot de càstig, farem algo o deixarem que la laxitud ens segueixi envaint.

envia el comentari