Soraya, el ciborg del BOE

"L'enrocament de l'estat és definitiu, fins el punt que el PSC ja ha estat expulsat fins i tot de la perifèria de la presa de decisions"

L'única garantia real del procés d'independència és l'immobilisme absolut del govern espanyol. Sense aquesta mineralitat madrilenya, incomprensible des de fora, el conflicte entre Catalunya i Espanya podria haver entrat en una fase políticament tortuosa, indesxifrable per a l'opinió pública catalana. Aquest enfangament, similar al del malaurat Estatut, hauria generat un compàs d'espera incompatible amb l'impuls de grans mobilitzacions i, sobretot, amb el decantament progressiu dels mitjans de comunicació internacionals cap a la simpatia per les reivindicacions catalanes.

 

Però l'enrocament de l'estat és definitiu, fins el punt que el PSC ja ha estat expulsat fins i tot de la perifèria de la presa de decisions. Per això al capdavant del dossier català les elits madrilenyes hi han col·locat la vicepresidenta María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, una advocada de l'estat que reuneix totes les característiques d'un ciborg de l'alt funcionariat, en part humana i en part impulsada per circuits del BOE. No se li coneixen connexions amb Catalunya i sempre que ha tingut ocasió ha menystingut el Govern i el Parlament des de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

 

Sáenz de Santamaría és nascuda i criada a Valladolid, de mare soriana. Va estudiar i opositar a Madrid per a advocada de l'estat, fins que va ser destinada a Lleó. Està casada amb un altre advocat de l'estat, José Iván Rosa Vallejo -actualment, assessor de Telefónica-, i viuen en un xalet de 231 metres quadrats amb jardí i piscina individuals en la mateixa zona exclusiva del centre de Madrid on es va instal·lar Elena de Borbó després de la separació amb Jaime de Marichalar. Un currículum sense fissures, ideal per bloquejar qualsevol intent de diàleg, per càndid que fos.

 

La vicepresidenta ha reclamat conservar el control sobre els serveis secrets de l'estat per encarar la pròxima fase del procés català, la que determinarà el resultat final d'un procés que ella afronta amb l'ànim de derrotar l'enemic, no pas d'arribar a acords amb l'adversari. Amb ella, totes les peces ja són sobre el tauler.




Comentaris
un país d'estúpids
En qualsevol país normal del món l'Estat hauria ofert alguna contrapartida o negociar un diàleg per intentar rebaixar els ànims. L'estupidesa mesetaria espanyola no te límits. Per la mateixa raó varen perdre Cuba i Puerto Rico.
0
fart d'Espanya
En la peculiar mentalitat castellana, pactar equival a claudicar. Aquesta gent encara viuen a Atapuerca. Només cal veure les costums que tenen a Tordesillas.
1
Bacoretta.
I Filipines.
0
1410
Senyor Cot, us heu oblidat de dir l'ascendència paterna de la senyora Sáez. Què no la coneixeu o no té importància?
0
Pitxolí
No sé si aquesta senyora encara cobra un complement salarial que es dóna als diputats que no tenen domicili a Madrid. El cobrava i algú ho va dur als tribunals. No sé com ha acabat. ¿Algun lector ho sap?
0
Nunu
No sé d'on ve aquesta mania de dir-los, als de Madrid, en què s'equivoquen. Jo crec que no cal donar-los pistes, per exemple, de com en seria d'incert el panorama si es dediquessin a buscar solucions.
0
JaFemTard
@Nunu, pistes? com diuen alli ... 'ni por ésas'!!
0

envia el comentari