Contra les veritats, fúria espanyola!

"Per què no es pot dir que el GAL va ser terrorisme d'estat, si tothom n'és conscient? Per què s'ha d'amagar que Susana Díaz encapçala una forma de caciquisme? Per quina raó és una blasfèmia dir que el PSOE és un partit monàrquic?"

Crida l'atenció l'impacte profundíssim que ha causat el discurs de Gabriel Rufián en la política madrilenya. Gairebé tots els mitjans de comunicació de la capital espanyola han reaccionat de forma autodefensiva, tot considerant que la suposada ofensa al PSOE els afectava a ells de forma col·lectiva. Aquest dilluns, un editorial d'El País comparava Rufián amb Farange, Le Pen i Trump, tocant a Sometent i amb la sirena a tot drap: "En aquest país, en el qual tantes i amb tan funestes conseqüències s'ha practicat l'odi, hauríem d'haver après ja que el llenguatge de l'odi no produeix res, més enllà de més odi, menyspreu i desafecció política". Han escrit tres vegades "odi" en dues línies. Estan fora de si.

 

Sorprèn tanta fúria espanyola perquè la duresa -indubtable- d'aquells tres minuts no ha escandalitzat ningú a Catalunya, on el judici sobre la transició i el règim que se'n va derivar oscil·la entre la crítica severa i l'hostilitat explícita. Per què no es pot dir que el GAL va ser terrorisme d'estat, si tothom n'és conscient? Per què s'ha d'amagar que Susana Díaz encapçala una forma de caciquisme? Per quina raó és una blasfèmia dir que el PSOE és un partit monàrquic?

 

En definitiva, el problema és que Gabriel Rufián i, en menor mesura, Pablo Iglesias han introduït la veritat en la política espanyola. La calç viva, per exemple. I el règim del 78 és totalment incompatible amb un relat honest de la seva gènesi i, sobretot, no pot sobreviure a una opinió pública conscient i informada. Per això la societat catalana se'n va i, per això mateix, mitjans com El País intenten retenir les classes mitjanes com sigui, allargant la comèdia i l'engany.




Comentaris
Narcís ( el desvergonyiment, la descaradura i el cinisme que fumen clama al cel .. anem's-en jaaaaa!)
Què es pot esperar d'espanya sinó ' torejar sa clientela '?, ço és, com poden dir ' discurs de l'odi ' a quatre veritats d'allò més innocents àdhuc literàries? PD: " discurs de l'odi " n'és el que fa espanya i mitjans de tota mena contra Catalunya d'ençà de la falsa transició o RNE, COPE, OC àdhuc SER així com autonòmiques i locals .. TV's privades d'abast quin sigui i públiques de qualsevulla administració .. ABCD, La Sinrazón, El Inmundo, El Paisano, territorials i de diputacions . . . .. . !
0
Bacoretta
Les veritats sempre fan molt de mal, i encara mes quant estan dites dintre del temps que et donen al "congreso de los diputados" en que se les tenen que "tragar" mentre no surtis del temps acordat , i que tots els mitjan no diuen per molt progresisme que vulguin figurar.
0
1410
A Catalunya hi ha independentistes de la branca periodística que s'han escandalitzat del to d'en Rufián i són popes creadors d'opinió. Bé pel Rufián. A punt!
1
No només sí que es pot dir...
sinó que s'ha dit moltes vegades abans. Sense anar més lluny al País Basc se n'han fartat de dir aquestes veritats. Potser tu no te n'has volgut assabentar. Sembla que l'Iglèsias i en Rufián t'han fet descobrir la sopa d'all.
52
Fat Boy
Als reis no els agrada que els diguin que van despullats.
0
Joan
I es que, a més de deixar-los en calçotets amb unes veritats ben dites, ho va fer tan sintètic que no li va posar amb prou feines ni una mica de retòrica per encoixinar-les, i alhora els desmuntava unes il.lusions que es feien de poder abduir catalanets al seu projecte.
0
canya a Espanya!!
Desenmascarem el caràcter autoritari, antidemocràtic i corrupte d'Espanya, denunciem a Espanya a tot arreu, que tothom pugui saber la catadura dels dirigents espanyols.
0
Pepis
El discurs d'en Pablo Iglesias que va fer en el primer debat d'investidura, era molt més dur que el d'en Rufián, ja que va dir-li a Pedro Sánchez que no es refiés d'algú que té les mans tacades de calç viva. O sigui, implícitament li estava dient assassí a Felipe González i el rebombori que va originar no és res comparat amb el que ha causat el discurs del Rufián. El problema d'en Rufián és que els espanyolistes no accepten que el fill d'immigrants i castellanoparlant, sigui independentista.
1
Clar
Algun fundador del Pais havia treballat a Pueblo, diari falangista. Val la pena recordar l'opinio contraria d'aquests falangistes a les autonomies ("pendiente disgregadora de laa autonomias") en plena Transicio i "un reconocimiento prematuro" referint-se a Croacia, despres del reconeixement de la seva independencia per part d'Alemania. Que el Pais hagi alienat la progressia catalana durant 3 decades, no vol dir que haguem de seguir bevent amb una orella de ruc.
0
Sisco
Hem d´apendra a no fer el joc al enemic, el Sr. Rufián va dir veritats que no agraden i per aixó protesten, dons ni cas, nosaltres a seguir a la nostre i segui dient el que calgui en el lloc oportú.
0
John Smith
Així són els nacionalistes espanyols. Ells diuen barbaritats pel boc gros: insults, amenaces, mentides i exabruptes diversos. Però en canvi, sorprèn que tinguin la pell tan fineta a l'hora de sentir la veritat que els afecta.
0

envia el comentari