D’acord amb la llei?

"És imprescindible que comencem a comportar-nos com ciutadans d’un poble que vol ser lliure i que no accepta altres normes legals que les que surten de les seves pròpies institucions democràtiques"

D’ençà que una majoria del poble de Catalunya va decidir emprendre el camí de l’emancipació nacional, la música de fons que ha acompanyat el procés des del primer moment ha estat aquesta: d’acord amb la llei. Tot s’ha de fer, diuen, d’acord amb la llei, dintre la llei, i ha de ser així perquè les lleis sempre s’han de respectar, conclouen. Aquesta afirmació atorga a la llei, a tota llei, una autoritat indiscutible, però, alhora, és un mur ple d’escletxes. Bona part dels grans canvis produïts en la història de la humanitat, segurament la majoria, s’han fet al marge de la llei vigent en aquell moment, sigui la llei civil, militar o religiosa i els seus protagonistes van haver de comparèixer davant dels tribunals corresponents acusats de desobeir la llei vigent i, a cops, van pagar-ho amb la pròpia vida. Només així s’expliquen els grans descobriments aconseguits en l’àmbit de la ciència i la tecnologia o els avenços històrics, revolucionaris, assolits pel que fa als drets humans, tant individuals com col·lectius, de les persones i dels pobles.

 

Durant el franquisme, com en totes les dictadures, hi havia també lleis, però això no implicava que, moralment, hom tingués l’obligació d’acatar-les i, menys encara, de respectar-les. També en sistemes no autoritaris hi ha lleis, però aquestes, si bé regulen un espai de convivència i n’orienten les normes públiques, estan sempre subjectes a canvi i a evolució. I són les mateixes societats aquelles que, amb la seva actitud i pràctica col·lectiva, en forcen la modificació davant l’immobilisme atrinxerat porugament en el manteniment inalterable del marc legal. Si, en algun moment determinat de la història de la humanitat, algú no hagués desobeït o desacatat una llei o normativa considerada contrària o lesiva a certs drets bàsics o a la mateixa modernització de la societat, avui, en ple segle XXI, encara aniríem a peu, ens comunicaríem amb senyals de fum, Obama, Desmond Tutu i els familiars de Michel Jackson serien esclaus, els Estats Units d’Amèrica del Nord continuarien sent territori britànic, Algèria formaria part de França i, l’Argentina, d’Espanya. Però, no. Hi va haver un moment en què les coses no van fer-se d’acord amb la llei en vigor.

 

A Catalunya s’està vivint un moment històric singular, on el canvi polític i de mentalitat produït en el si de la nostra societat precedeix l’inevitable canvi legal que, tard o d’hora, haurà de produir-se. Sembla que, d’acord amb el tan comentat full de ruta, aquest canvi real es preveu per a d’aquí menys d’un any, amb l’aprovació de les tres lleis dites de desconnexió, particularment la llei de transitorietat jurídica. Però no crec que la quotidianitat jurídica i l’ofensiva política de l’estat s’esperin al dia D, a l’hora H, per a desplegar la seva contraprogramació. Des d’ara i fins llavors, aniran succeint-se les detencions, imputacions, querelles i tota mena de mesures repressives o coercitives. I és evident que no podem esperar-nos al dia gloriós de la independència per a impedir-ho ja que, malauradament, si no fem res, correm el risc que, en aquell moment, ja tinguem privats de llibertat els nostres dirigents nacionals i municipals compromesos amb la independència de Catalunya.

 

La detenció de la batllessa de Berga s’inscriu en aquest context. Si la detenció s’ha produït per haver col·locat una bandera independentista a la façana del seu ajuntament, no s’entén perquè se l’ha detinguda a casa seva, en el seu domicili particular, com si fos una ciutadana més. Si exhibir una estelada és un delicte, llavors hauran de detenir els milions de catalans que tenim una estelada al balcó o a la finestra de casa o que la fem voleiar pels nostres carrers i places en concentracions multitudinàries. En aquest cas, la decisió judicial té tant de senderi com la de la UEFA reaccionant en contra de les estelades al camp del Barça. L’arrest de la batllessa, en tot cas, s’hauria hagut de produir en el mateix edifici de l’ajuntament, ja que és aquí on es penjà la bandera i on la decisió fou presa per la primera autoritat municipal. Tot això suposant, clar, que l’ordre de detenció hagués de ser executada.

 

I aquí és on plora la criatura. Els mossos tenen una doble dependència: del govern de Catalunya, per una banda, i dels jutges per l’altra quan aquests els encarreguen actuacions com a policia judicial. Tot això en condicions normals, clar. Però Catalunya no es troba en una situació normal. Dirigir el país, en aquests moments, és una tasca difícil, complicada i incomoda, certament. I és digne de reconeixement que el president de la Generalitat hagi manifestat la seva solidaritat amb la batllessa de la CUP. Però, sincerament, fa de molt mal explicar a qualsevol observador de fora, i a molts ciutadans de dintre, que la policia que ha detingut la batllessa per un gest independentista és un cos armat i jerarquitzat, comandat per un govern...independentista! Haurem d’actuar amb intel·ligència, mà esquerra i astúcia per a no fer, gratuïtament, la feina a l’adversari i evitar així de barallar-nos entre nosaltres, començant una guerra incessant de retrets mutus. Cal que no s’ajorni per més temps un veritable pla nacional de resposta a la repressió de les decisions preses per les nostres autoritats democràtiques, de manera que necessitem establir unes pautes comunes i pactades de resposta, les mateixes per part de tothom. No podem esperar-nos al setembre de l’any vinent a reaccionar, sinó que cal tenir pensat com actuar, coherentment, en casos com el que ara comentem, sense més marges per a la improvisació, el dubte o la desorientació. Un cos jerarquitzat obeeix ordres i no actua, doncs, per lliure. És imprescindible que, més enllà de manifestar-nos i sortir al carrer tants cops com calgui, amb samarreta o en cos de camisa, comencem a comportar-nos ja com ciutadans d’un poble que vol ser lliure i que no accepta altres normes legals que les que surten de les seves pròpies institucions democràtiques. Abans de les lleis de transitorietat, cal tenir pensat un pla de pretransitorietat i començar a aplicar-lo amb fermesa. Altrament, si acceptem cap cot les ordres dels altres, podem arribar a l’any vinent sense representants institucionals, perquè estiguin tots inhabilitats o engarjolats. No podem esperar-nos, amb els braços creuats, a passat l’estiu, per a fer-nos la pregunta i, coratjosament, respondre’ns amb veu alta: Qui mana a cal Ribot, l’amo o el porc? 




Comentaris
Narcís ( anem's-en jaaaaa!)
Ras i curt: l'autoritat de la llei la dóna la sobirania popular ( i a Catalunya .. la catalana!)! PD: a país veí amagat sota mot geogràfic peninsular només entenen de trepig i aixafament, tot plegat, delinqüència terrorista institucional maquillada/ camuflada de togues!
Fat Boy
Es una estrategia molt de la cup. Tiren la pedra pero el marro que se'l mengi un altre.
D'una vella casa
Sorprèn: 1. la manca d'articulació entre les accions individuals i les conseqüencies mitjançant un "protocol" d'actuació 2. un "gabinet de pre-transitorietat" 3. Cal un "pla" i un "gabinet" que evitin improvitsacions i les acusacions partidistes cap al govern i els mossos. 4. que la premsa i els opinadors, com fa vostè, col.laborin 5. Co-ordinació entre institucions i societat civil -gabinet de transitorietat civil-
terrassenc
Sí senyor! És el Govern i darrera seu, com un sol home, els grups de JxS i la CUP els que han de donar seguretat a l'independentisme davant dels més que previsibles atacs de l'estat espanyol. Ara més que mai, cal començar a actuar com un estat independent, fer-ho en clau autonòmica és suïcida, prou que s'encarregarà l'estat espanyol que sigui així. És ben bé allò de què la prudència no ens faci traïdors.
Clar i precís
Molt bé, Sr. Carod-Rovira. Totalment d'acord. Unitat d'acció i coherència.
pep
Degut a les retallades, el cos dels Mossos d Escuadra, no te suficients efectius i declina qualsevol servei de Policia Judicial per manca d efectius, Que hi enviin a la Gardia Civil. Necessitem un Conseller d Interior mes habil i mes compromes.
castelldetona
Sr. Carod, no es pot exigir la desobediència als funcionaris, que s'ho juguen tot. Qui ha de desobeir són els polítics, que també s'hi juguen molt, però no tot. I si no entén que el que busca Madrid és desactivar i eliminar els Mossos no faci més de polític, cregui'm, dediquis a una altra cosa
Oh no tinc por
"Però, sincerament, fa de molt mal explicar a qualsevol observador de fora, i a molts ciutadans de dintre, que la policia que ha detingut la batllessa per un gest independentista és un cos armat i jerarquitzat, comandat per un govern...independentista! " tot fa de mal explicar , ara momés ens centrem en això ? Mossos i Conseller? i ja està ? covards contra valents?
Joan
Mercès, Carod, has exposat ordenadament i raonada la idea que vinc expressant ja fa dies, i que jo que en sóc estrany, no sabria si batejar-la de pre-transitorietat o com es vulgui. Hi ha d'haver un nord i uns comandaments decidits , amb determinació.
Martí
Benvingut Carot. Ja era hora. Feia molt de temps que no deies alguna cosa tant interessant. Ja era hora que sortissis de tants llibres de poesia i histories de pensadors...que està molt be...però ara no tocava. Ara toca tot això que dius tan ben especificat. Gracies company!
Catalunya...
...assumeix el sou dels mossos que es neguin a apressar membres electes mentre assolim la independència. Així els jutges es veuran obligats a enviar la guàrdia civil. Quan siguem un país normal tornen a ser mossos amb l'antiguitat que intacta.
segons la llei...
Tts els fatxes haurien de ser a la presó i, en particular, en Rajoy: Incompleix sentències del Tribunal Constitucional, es passa pel forro lleis europees, per prevariació i robatori.

envia el comentari