Dins la gàbia

"Aparentment el PSC es nega a sortir volant per la porteta que li obren i prefereix continuar dins la gàbia: del dret i del revés"

Amb les presses per matar Pedro Sánchez i investir Mariano Rajoy, els nous dirigents del PSOE s'han ficat sense adonar-se'n en la primera gran operació confederal de la seva història. Verbalitzada aquests darrers dies per barons, membres de la gestora i portaveus diversos de Susana Díaz, l'operació (aplego declaracions diverses en una sola seqüència) fa més o menys així: "Si el PSC vol formar part dels òrgans de decisió del PSOE, n'ha d'assumir les votacions majoritàries. No pot ser que el PSC, malgrat ser un partit diferent com ells mateixos diuen, pugui participar de la vida interna del PSOE i en canvi el PSOE no pugui fer-ho en la del PSC. Cal revisar el protocol que regula la relació entre els dos partits. El PSC no ha de tenir presència en el Comitè federal, ni en l'executiva federal". 

 

Si, a més, haguessin dit que el PSOE s'ha de presentar a les eleccions a Catalunya al marge del PSC, estaríem parlant d'un divorci i punt. Però això no ho han dit, ni ho diran, de la qual cosa se'n dedueix que, paradoxalment, volent castigar el PSC el que estan proposant en realitat és un living apart together d'allò més confederal: qui recol·lectaria els vots socialistes a Catalunya seria el PSC, un partit sobirà que no participaria en la vida interna del PSOE i que després –hem de suposar que a través d'un grup propi– sumaria els seus escons als del PSOE en el Congrés de Diputats. Una relació molt semblant a la que tenen CDU i CSU a Alemanya.

 

I mentre el PSOE més centralista es precipita a tota velocitat pel pendent confederal (per cert, sense adonar-se'n que si és una bona solució per a la relació PSC-PSOE potser a algú se li acut pensar que també pot ser una bona solució per a la relació Catalunya-Espanya), mentre el PSOE abona el confederalisme, dèiem, aparentment el PSC es nega a sortir volant per la porteta que li obren i prefereix continuar dins la gàbia: del dret i del revés, tots els dirigents del PSC han dit que en el congrés d'aquest cap de setmana de cap de les maneres plantejaran revisar la relació amb el PSOE. Potser estem davant d'una astúcia de Miquel Iceta, que sap que l'única manera de guanyar la llibertat del PSC és que sembli que el PSC no vol la llibertat. O no, o potser és simplement que el PSC es vol quedar dins la gàbia.

 




Comentaris
Lucas
Té por,no vol la llibertat...síndrome de Peter Pan
Dani
Ben vist Eduard. Lucas, no sé si és síndrome de Peter Pan o síndrome d'Estocolm més bé.
O potser
es que si no perdrien la poltrona, tant basic com aixó.
elem
A veure: són funcionaris del Psoe. I es volen jubilar com a tals. Elemental mi querido Watson"

envia el comentari