Vero Simpson truca al bar de Moe i demana per Rufián

"Susana Díaz és exactament això: No ha treballat mai a cap empresa que no sigui el PSOE i la majoria dels seus col·laboradors tampoc. Entre ells la Vero que enalteix el Grup Prisa"

"Verónica té els ulls brillants i la mirada viva" (...) "destaquen l'efectivitat dels seus missatges i la brillantor de les seves intervencions" (...) "la seva lluita per la igualtat és alguna cosa més que un plantejament teòric"... I, enmig tant de sabó i tanta raspallada, aquell defecte que només els egòlatres més estúpids s'autoatribueixen: "Diuen que Vero és excessivament perfeccionista". Aquesta hagiografia quiosquera es va publicar, ja fa set anys, a les pàgines d'El País -qui ho podia dubtar?- i feia referència a Verónica Pérez, aquella col·laboradora de Susana Díaz que va fer-se coneguda, de cop, quan va afirmar, insolentment, que ella era "l'única autoritat del PSOE" en els inicis del cop de palau contra Pedro Sánchez.

 

La Vero d'El País és un exemple de la súperprofessionalització que han generat els partits polítics en aquests anys de decadència del règim del 78. Un engranatge on hi destaquen les joventuts dels partits amb més poder institucional, una autopista d'accés a boníssims llocs de treball sense necessitat de currículum ni capacitació. Per aquí han passat centenars de joves docilíssims amb la jerarquia i rabiosament agressius defensant les sigles que els han aportat un despatx amb secretària i un nivell de vida que ha deixat del tot perplexos els seus companys de batxillerat.

 

En aquesta immoralitat en l´'us dels diners públics hi han caigut tots els partits. Tots. Però potser és el PSOE d'Andalusia qui ha anat més lluny, qui ha portat aquesta estratègia més a l'extrem. De fet Susana Díaz és exactament això: No ha treballat mai a cap empresa que no sigui el PSOE i la majoria dels seus col·laboradors tampoc. Entre ells la Vero que enalteix el Grup Prisa. Ella, igual que la seva amiga/presidenta, parla dels seus interessos com si fossin els d'Andalusia: "Rufián s'hauria de rentar la boca amb sabó per parlar d'Andalusia...  Des de l'odi i la rancúnia no es construeix res de positiu". Una introducció engolada per a la següent piulada: "Segons la RAE rufián significa "home baix i menyspreable que només viu de l'engany i l'estafa". El sinònim és granuja. Doncs això...". Talment com quan Bart Simpson truca a la taverna de Moe i demana pel senyor Empel, de cognom Otas per a què el sofert barman cridi al senyor Empel Otas... Ha de ser dificilíssim ser andalús, francament.




Comentaris
MMB
Què bo!! M'he fet un fart de riure!!
Toni
Boníssim, Cot
adolf
Espanya te unes 3000 empreses públiques creades bona part d’elles amb un objectiu, l’establiment d'una administració paral.lela adaptada a les necessitats personals o de partit de la classe política, fora del estricte control democràtic no requerint acreditar cap mèrit, capacitació, ni titulació adequada, essent la major empresa del país de col.locació d’amics, coneguts i saludats, això si cal un únic mèrit, ser un fidel servidor, la Vero ha estat una gran fidel servidora.
sebastià
La Vero hauria de queixar-se de desobediència quan va dir que "mal que le pese a alguno, la autoridad en este momento, soy yo" I ningú se la va escoltar ni en va fer cas ni la va seguir ni la va recolzar... Ai, aquests socialistes de boquilla i paladar fi, però de baixa cata moral.

envia el comentari