Les amenaces de mort al president Puigdemont

"La banalització de la violència nacionalista espanyola ja la fan tot sols el ministeri de l’Interior i els tribunals espanyols"

Amb pocs dies de diferència, el president Puigdemont ha rebut dues amenaces de mort a través de Facebook i Twitter. La primera va ser el 16 d’octubre passat, feta per un conductor d’autobús anomenat Jorge Fernández Hernández, que deia això: Valiente hijo de puta, te va a llegar la hora muy pronto. Tienes al pueblo catalán dividido, y tú cada vez más dinero en tu cartilla. Una bomba debajo de tu coche, alerta. Els Països Catalans no existeixen, subnormal.” I deu dies després, signada amb l’àlies Akisukinho, n’arribava la segona amb aquest text: Oye, hijo de puta, sigues de independentista, y tú y tus hijos se van a comer un balazo.” En aquesta última, l’amenaçador apareixia amb la cara tapada, com tots els covards, i amb una pistola a la mà.

 

 

En ambdós casos veiem que el llenguatge emprat és la viva expressió de l’odi més primari, amb la diferència que el segon no en té prou d’amenaçar el president, sinó que també amenaça els seus fills. És cert que el primer, un cop identificat, es va excusar. Però ho va fer quan ja no tenia cap més sortida. Mentre creia que en tenia, es va presentar com una víctima al·legant que l’autor no era ell i que li havien piratejat el compte de Facebook. Finalment, és clar, davant la volada del cas, es va espantar i va confessar. Amb tot, n’hi havia prou d’escoltar les seves declaracions en l’entrevista que li va fer RAC1 per veure que les excuses són pura comèdia: “Vaig voler transmetre [al president] que anés amb compte amb algun boig, que n’hi ha –jo no sóc cap boig– que li pogués fer mal. Aquelles paraules no són les que jo volia escriure. Jo tinc una conducta irreprotxable.”

 

 

Després d’això, el president Puigdemont va donar el tema per tancat i la denúncia no va anar més enllà. És tot un gest per part del president. Tanmateix, jo no seria partidari d’aquest tarannà presidencial en casos d’amenaces de mort. Són coses massa serioses per ser banalitzades i restar impunes. Crec que una cosa és l’actitud lloable del president i una altra el curs que, indefectiblement, hauria de seguir la denúncia, atès que estem parlant d’un adult que ha de ser responsable dels seus actes i assumir-ne les conseqüències. Quatre parauletes de pati d’escola –“Senyoreta, jo no volia, no ho faré més”– no poden tancar l’amenaça de mort al president d’un país. No es pot permetre de cap de les maneres, perquè aquest desenllaç esperona altres individus a fer el mateix o a anar més enllà. I així ha estat. El resultat de la magnanimitat del president no es va fer esperar. Aquest cop apuntant també als fills.

 

La banalització de la violència nacionalista espanyola ja la fan tot sols el ministeri de l’Interior i els tribunals espanyols, sempre tan indiferents a les agressions a catalans en nom d’Espanya, i sempre tan diligents en la criminalització de persones que porten una estelada o que treballen el 12 d’octubre o que posen les urnes al servei de la ciutadania i permeten la llibertat d’expressió. Ho vam veure en l’operació mafiosa orquestrada pel ministre Jorge Fernández Díaz per desacreditar polítics catalans, o en la recomanació d’afusellar Artur Mas, que feia Miguel Ángel Rodríguez, exsecretari d’Estat de Comunicació, o en el vincle entre Artur Mas i Adolf Hitler que van establir Jonatan Cobo Ortega, portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Rubí i la secció local de Mont-roig (Baix Camp) del PSC-PSOE. Impunes totalment.

 

 

La part bona de tot plegat és la manifesta impotència intel·lectual de tots aquests agressors. Mancats d’arguments democràtics per impedir la llibertat de Catalunya, només els queda el recurs de la violència, de la intimidació i de la criminalització. Pensen, des del fons dels seus budells, que aquest poble recularà esporuguit davant d’amenaces feixistes, de maniobres fetes pel claveguereram de l’Estat i dels tribunals polítics espanyols. Greu error! Greu error de supèrbia, haver subestimat la força de Catalunya. Han confós l’estat de desorientació d’altres temps amb una naturalesa feble, sense adonar-se que no pot ser feble un poble que continua viu després de tres segles resistint els atacs d’un Estat supremacista com l’espanyol. Quan ho descobriran, ja farà anys que Catalunya serà un Estat independent.




Comentaris
MontseC
Que llarg s'ha m'està fent el temps fins arribar a ser un estat independent. Espero que ningú ho esgarri. Cada vegada que sento alguna cosa estranya de la CUP, com ara fa dos dies amb el tema dels pressupostos, s'hem para el cor.
John Smith
El seu 2 Jorges de capçalera han informat malament a Rajoy: li han dit que els catalans al final seran uns cagats i que només ensenyant-nos les dents recularem, per por o per protegir quatre miserables duros. Aquesta vegada tindran una sorpresa.
1707
Quan el mal ve d'Almansa a tots alcan?a. Ho vaig aprendre dels avis. Ho he encomanat als fills. Visca la Terra Lliure!
Lluís Botinas
És suficient qualificar “el Estado Español” de “supremacista”? Els catalans potser seriem els primers del podi si hi hagués una competició mundial d’associacions i de mobilitzacions per la llibertat d’altres pobles i contra el seu corresponent genocidi. En canvi, no ens adonem gairebé que nosaltres mateixos estem presos, i gens que nosaltres estem sent genocidats des d’abans de 1714. Potser que ja és hora que comencem a posar sobre el tauler internacional “el Genocidi Català”.
Lluís Botinas
“Genocidi Català” vol dir “Genocidi contra tota la Nació Catalana”. Exagero? Vegem-ho. La “Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi” adoptada per la Assemblea General de l’ONU i en vigor des de 12 gener de 1951 diu: Article II: “A la present Convenció s'entén per genocidi qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcial, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal:
Lluís Botinas
1) Matança de membres del grup; 2) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; 3) Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial; 4) Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup; i 5) Trasllat per força de nens del grup a un altre grup”; Article III: “Seran castigats els actes següents: a) el geno-cidi; b) l'associació per a cometre genocidi; c) la instigació directa i pública;
Lluís Botinas
d) la temptativa de genocidi; i e) la complicitat en el genocidi”; Article IV: “Les persones que hagin comès genocidi o qualsevol dels altres actes enumerats a l'article III, seran castigades, ja es tracti de governants, funcionaris o particulars” (i altres Articles que ara no venen al cas). Caldria obrir un de-bat el més ampli possible sobre, al llarg de la nostre autèntica Història, quins apartats ens afecten, i sobre quines persones deurien ser castigades.
Josep Bruch
De ponent, ni vent ni gent.
I no sols això
La majoria d'espanyols pensen igual que aquests energúmens covards que amenacen de mort. Amb Espanya mai ens hi podrem entendre. Hem de marxar-ne.
MFX
A Portugal diuen (perdó si no és exactament correcte): "D'Espanha nem bon vento nem bon casamento".
leyla
Tolerància zero amb els violents, d'acte o de paraula.
Jordi
A la MontseC. Estic d'acord que es fa llarg el camí cap a la independència, però jo veig el progrés. Al 2012, va haver unes eleccions i CiU va guanyar-les aleshores amb 50 diputats però sense proclamar-se independentista. Avui al Parlament hi ha 72 diputats declaradament independentistes i un 80% a favor del dret a decidir. Fem el referèndum i aleshores veurem la feina feta durant tots aquest anys.
Jordi Estelada
Ja se sap, insultar els catalans sempre és gratis! Amenaçar de mort, si el destinatari és català, no té cap conseqüència! És que ni els jueus ni els gitanos, per esmentar dos targets típics dels feixistes i altres intolerants, han d'aguantar tant com aguantem nosaltres!! No es tracta de deixar de ser catalans sinó deixar de ser rucs! Marxem ràpid!
La Gota Catalana
Jordi: "Per deixar de ser rucs" hem d'entendre –entre altres coses- que nosaltres no “marxem” sinó que són ells els que han d’anar-se. Nosaltres portem més de mil anys aquí, i els que han de fotre el camp són els invasors, que porten 302 anys ocupant la nostra terra. I és molt greu que han envaït no només la nostra terra sinó també el nostre cap. El rentat de cervell ha arribat tan endins, que a manifestacions, a pancartes i a comentaris es crida “Marxem!”. Prou de fer-los el joc!
Ram
Per en MFX: També "De ponent ni vent ni gent..."
Ramon Plana i Blanche
de quina mmena degent són els espanyols , demaneu el Llibre 1620-1642, el rei de castella i els estaments Catalans. os adonareu .que avui és enmolt com aquells anys.
Pere de Kaltruku
De Ponent sempre en arribat els canons i la gent.
ramplanche
en fa tant fàstic i pena tot això, que no val la pena perdre-hi cap moment.

envia el comentari