Els patriotes de la Castanyada

"D'aquí a 100 anys algú farà una columna en un diari per explicar als joves que això de Halloween no ha estat tradició des de sempre"

Fa un parell d'anys vaig veure un cartell que anunciava la Castanyada d'un petita vila de La Garrotxa. El text deia, literalment, "a la plaça farem el tradicional buidat de carbasses". Al país (i sobretot a pagès), això de fotre una espelma dins d'una carbassa buida (o d'un nap) és una tradició ben antiga. "Fer la por", se'n deia. Però quan vaig anar a la plaça en qüestió vaig constatar que, efectivament, les carbasses es buidaven seguint el patró halloweenesc de les pel·lícules i sèries americanes. El Jack-o'-lantern "de tota la vida" havia esdevingut "tradicional" a la Catalunya vella. Quelcom nostrat, fins i tot. Una mena de personatge mític que podria haver tret el cap (mai millor dit) a Solitud, de Víctor Català.

 

Molts es posen les mans al cap per la incorporació recent de tradicions "noves" al nostre panorama cultural i festiu. Pràctiques que, teòricament, embruten el nostre espectre referencial amb elements que no ens són propis. Certament Halloween té tota mena de parafernàlia aliena com, per exemple, les disfresses a la tardor. Tots sabem que això de disfressar-se a l'octubre és un invent absurd. Aquí sempre ens hem disfressat per Carnaval. En aquest cas "sempre" es refereix a "des de l'Edat Mitjana" i, especialment, "des del Renaixement". El Carnaval és una festa imposada per un imperi previ al nord-americà: el catòlic.

 

Per una raó estrictament cronològica, ens sembla aliè col·locar una carbassa retallada amb la cara d'un fantasma irlandès però ens encaixa força bé muntar un avet que simbolitza l'Isdrasil (l'arbre de l'univers de la mitologia escandinava) i que va arribar a la península el 1870. No, l'avet no és d'origen català (tampoc). Tenim tradicions empeltades des de temps immemorials, com el Caganer. Sí, senyor. Una figureta que es va popularitzar al país durant el segle XIX (una mica abans de l'avet nadalenc).

 

Quan no sabem quan van arribar les coses, ens podem permetre imaginar que sempre han estat aquí. El Nadal (una de les essències de ser català) fou una imposició catòlica per evitar que els catalans "d'abans" celebressin una festa solar quan els dies començaven a ser més llargs (solstici d'hivern). No tenim ni idea de qui es va inventar Sant Joan ni quant de temps els va costat imposar la festa del sant per evitar ritus pagans relacionats amb l'inici de l'estiu.

 

Sí, Halloween és l'estilització moderna del Samhain celta. Però fins i tot el seu nom en anglès vol dir, literalment, "vigília de Tots Sants". Halloween no és una aberració impossible i llunyana, sinó la tradició celta que celebra i commemora exactament el mateix que celebrem a la nit de la Castanyada. La relació misteriosa amb el món del "més enllà" just quan s'acaba l'estiu i comença l'època de foscor i fred. En un món on la majoria de gent assumeix els valors del capitalisme i la llei de l'oferta i la demanda, és sorprenent que ens seguim negant a una tradició que, sense perdre l'essència del que volem celebrar, simplement millora la nostra festa amb elements de pur espectacle i bellesa plàstica.

 

Sí, encara sona rara la paraula Halloween dita pels nascuts abans del 1990. Però aviat la festa estarà tan arrelada que, d'aquí a 100 anys, algú farà una columna en un diari per explicar als joves que això de Halloween no ha estat tradició des de sempre.




Comentaris
Pere
Com s'explica doncs que allà per l'any 1960-62 quan encara no havia arribat gaire res dels USA apart d'una mica de llet en pols del pla Marshal, Rin Tin Tin i 4 pelis del Oeste ja celebravem la castamyada buidant carbaces i posant-hi una espelma a dins???
3
FORA HALLOWEN
Hallowen és una festa repugnant globalitzadora importada dels Estats Units. A casa nostra s'ha de celebrar la Castanyada, i no modes comercials globalitzadores alienes a les nostres tradicions. DEFENSEM LES TRADICIONS CATALANES.
8
doncs no, gràcies
"En un món on la majoria de gent assumeix els valors del capitalisme i la llei de l'oferta i la demanda" Ho sento, però jo aquests valors no els accepto ni són els meus. Qui sap si tot això del capitalisme neoliberal i la globalització acabaran per tenir el mateix final que va tenir l'URSS i el pacte de Varsovia fa 25 anys. Les esquerdes d'aquest món són cada vegada més difícils de dissimular...
11
Jo
A casa nostra sempre hem celebrat la Castanyada i la continuarem celebrant. Passo de tot això del "Hallowen" i altres modes anglosaxones.
8
erik
Afegiria a mes, que tant la castanyada com el Halloween son perfectament compatibles, i celebrar una cosa no impedeix de celebrar l'altre. No res ens treu de poder menjar castanyes i moniatos, i penjar castanyeres retallades de cartro al costat d'una carbasa i a la nit sortir de gresca disfressats. hi ha molt d'amargat entre nosaltres, pero be, no us desanimeu els que no sou amargats, celebreu el que usdongui la gana i no us deixeu intimidar per els casposos! salut i independencia!
7
Carlota
Potser no és una tradició nostrada però és ben divertida i a més pagana. No com el pal catòlic de Tots Sants, resar el rosari i anar a veure els morts familiars.
7
...
Bon article.
2
no, gràcies
Vaja uns "patriotes" aquests que es dediquen a acceptar de manera acrítica totes les modes importades de la globalització, que no és més que una uniformització banal i una americanització del món, com es pot veure en el fet que aquesta "festa" ja es celebra en països que res tenen a veure amb aquesta tradició, des de Singapur fins a Dubai. "Hallowen", no gràcies. Em quedo amb la Castanyada de tota la vida.
4
no, gràcies
La ciutat de Barcelona és una metàfora del que defensa aquest article: una ciutat despersonalitzada insertada en la lògica comercial de la globalització i l'americanització, a on les tradicions i els comerços de tota la vida són substituïts per banals franquícies comercials (les mateixes que hi ha a Dubai, París o New York) i a on tot el que te un aroma local és substituït per la uniformització i les modes comercials importades de l'altre banda de l'Atlàntic.
3
Josep
Qué vols que et digui? pots semblar molt modern donar aquesta explicació. que la gent celebri el que vulgui, val. Jo , com crec que es una imbecilada i una cosa més que enveix el meu espai perquè alguns i tenen interesos comercials...dons ma la bufa, no hi ha ni truco ni trato ni treto ni troto.
1
Jordi
Potser ho recordo malament però jo diria que amb els meus avis fèiem la castanyada el vespre del dia 1, ja que el dia de difunts és el 2. Lamentablement ja no tinc a qui preguntar-ho.
0
Maria
Algunes aportacions, com el de "la Por", les he trobat interessants. En canvi l'articulista beneeix qualsevol incorporació forània a la nostra cultura. Jo, que ja tinc alguns anys, recordo que per Nadal, per exemple, a casa es feia el pessebre, fèiem cagar el tió i el Reis ens portaven regals. Res d'arbres, ni Papàs Nöels. El que passa és que imbuïts pel consumisme incorporem acríticament elements que globalitzen la cultural i els que ens son propis es van diluïnt fins que, potser, desapaèixin.
0

envia el comentari