La víctima

"Que Fernández Díaz insisteixi en anar de víctima és escandalós. No veu que ell és com el gos que mossega l’home i no a l’inrevés"

Quan estudiàvem periodisme ens deien allò que la noticia és quan un home mossega a un gos i no al revés quan un gos mossega l’home. És a dir que quedava molt clara on era la noticia, l’excepcionalitat dels fets, perquè era extraordinari que el gos fos víctima d’un atac humà, era noticia que l’home ataqués el gos encara que potser tingués motius per fer-ho, no se sap mai, tots portem un animal dins que surt en el moment menys inesperat. És noticia doncs perquè és excepcional i perquè serveix per demostrar que el món va al revés. Amb això del comportament reprovable i reprovat del ministre de l’interior en funcions em passa el mateix. Que Fernández Díaz encara ara insisteixi en anar de víctima és francament escandalós. No ho veu -perquè no ho vol veure- i no ho entén -perquè no ho vol entendre- que ell és com el gos que mossega l’home i no a l’inrevés.

 

El que és excepcional és que en teoria un responsable polític que ha de vetllar per la seguretat de TOTS els seus conciutadans es reuneixi en secret amb un altre en teoria responsable de la qüestió pública per atemptar contra els pilars del benestar. Però això no és noticia. T’enxampen in fraganti conspirant i planejant contra adversaris polítics i resulta que en comptes de ser honest i admetre-ho perquè està gravat, l’únic que se li acut és que l’única conspiració és la que ha fet possible que unes converses privades es facin públiques. És igual que el contingut d’aquestes converses atemptin contra la seguretat, la sanitat i el bé comú d’una comunitat autònoma d’uns ciutadans que resulta que en virtut del seu càrrec també hauria de defensar i no mirar d’escarrasar-se a destrossar. Doncs no.

 

Resulta que per ell la noticia, l’important és que ha sigut víctima d’una jugada bruta i que encara que el Congrés el reprovi “per les seves accions antidemocràtiques” i per “la manca d'ètica política” en les seves actuacions “en contra dels que pensen diferent que ell”, el ministre se sent víctima d’un atropellament. De fet, no és estrany que Fernández Díaz pensi així perquè malgrat que el ha fet ell i el senyor de Alfonso és reprovable, denunciable i punible, té l’empara de la Fiscalia que decideix arxivar el cas i rebutja investigar-ho. Un altre escàndol.

 

En canvi, els mateixos òrgans jurídics tenen en el punt de mira i persegueixen d’altres “víctimes” que l’únic delicte que han comès és fer cas a mandats democràtics, actuar per facilitar la voluntat d’un poble i d’un parlament, posar urnes perquè es pugui celebrar l’acte més lliure i democràtic que hi ha que és el d’anar a votar però resulta que aquestes persones (Mas, Rigau, Ortega, Homs i ara Forcadell) sí que se’ls ha de castigar i depurar perquè no cometin d’altres delictes que atemptin contra l’ordre constitucional. Ja sé que són casos claríssims i que cauen pel seu propi pes però precisament per això perquè són tan flagrants i perquè és tan clar crec que convé més que mai insistir i recordar qui és el botxí i qui és la víctima.   




Comentaris

envia el comentari