El retrat de Felipe González

Felipe González ha actualitzat el cinisme polític d'aquell "OTAN, d'entrada no", per convertir-lo en un "Rajoy, de sortida sí"

Felipe González és el retrat de Dorian Gray del règim del 78. Mentre les institucions derivades de la transició conserven les façanes brillants i en aparent estat de funcionament, l'autèntic rostre del sistema acusa el pacte amb el diable franquista. Totes les decisions que han anat depravant la democràcia espanyola, com aquell "a pesar de todo lo que hicimos en el País Vasco" que se li va escapar, han marcat la cara d'aquell jove sevillà que, avui dia, s'ha convertit en un lobbista sinistre de grans empreses concessionàries.

 

Felipe González ha actualitzat el cinisme polític d'aquell "OTAN, d'entrada no", per convertir-lo en un "Rajoy, de sortida sí" que permeti que els negocis dels seus amics tinguin la cobertura institucional que necessiten per guanyar fàcil i sempre. Per això a ell i al seu amic/soci José Luis Cebrián no els ha importat ridiculitzar les portades i els editorials del Grup Prisa fins convertir-ho tot en una amalgama incompatible amb l'honestedat. Repetir mil vegades un editorial d'El País no el converteix en veritat.

 

Però, igual com passa en la novel·la d'Oscar Wilde, al final la misèria de l'ànima pesa més que l'aparença de poder i seguretat de qui fa temps que se la va vendre. A l'oligarca Felipe González el comença a perseguir aquella calç viva dels anys vuitanta en forma de pancartes a la universitat. I és que al seu rostre ja se li nota l'ànima.




Comentaris

envia el comentari