La batalla dels derrotats

"El desprestigi de la transició deixa espai lliure per als que se situen com a hereus de la caiguda de 1714 i els que, per contra, es consideren successors de la derrota de 1939"

Només el naufragi colossal en què està immers el règim del 78 pot explicar, raonablement, que la figura del general Franco continuï essent, a finals de 2016, el centre de l'última polèmica cívico-política a la ciutat de Barcelona. L'exposició Victòria. República. Impunitat i espai urbà, amb el dictador a cavall, però decapitat, ha generat alguna indignació i molta confusió entre els barcelonins, fins el punt que no queda gens clar quines han estat les motivacions d'Ada Colau i el seu govern per muntar aquesta exposició i, sobretot, per situar-la, justament, a l'espai que simbolitza la derrota de 1714.

 

El Born no va tenir cap paper durant la dictadura franquista. Posats a buscar espais, a Barcelona n'hi ha de molt més icònics, com la plaça de Catalunya -on el general Yagüe va ordenar la famosa missa-, el palau de Pedralbes, el castell de Montjuïc, la comissaris de Via Laietana o, fins i tot, el Camp de la Bóta. Qualsevol d'aquests indrets contextualitzaria perfectament l'essència cruel d'un règim encara impune, perfectament protegit per les lleis de la transició. Però, tot i l'abundància de possibles escenaris, l'Ajuntament dels comuns ha triat, paradoxalment, un lloc que remet a un altre conflicte.

 

En el fons, es tracta de la concurrència oberta entre les dues legitimitats d'origen que poden substituir el relat oficial del règim del 78. El desprestigi de la transició deixa espai lliure per als que se situen com a hereus de la caiguda de 1714 i els que, per contra, es consideren successors de la derrota de 1939. Ambdós fets històrics qüestionen, igualment, Felip VI i el sistema polític que el sosté, però proposen dues repúbliques diferents. L'una és catalana i assequible. L'altra és espanyola i quimèrica. Aquesta és la batalla real.




Comentaris

envia el comentari