S'acosta l'hora de la veritat

"Les institucions catalanes esperaran la millor oportunitat per desconnectar, amb l'ajuda de les entitats civils i -quan sigui necessari- de la presència massiva de ciutadans al carrer"

Bany de realisme. Artur Mas ha estat el primer a posar damunt la taula, explícitament, el fet que caldrà afrontar un salt qualitatiu en les mobilitzacions populars de l'independentisme. L'enfrontament amb l'estat és imminent -qüestió de mesos, i no gaires- i les institucions catalanes no tenen prou força, per si mateixes, per tòrcer la voluntat d'una estructura de poder potentíssima i amb recursos gairebé il·limitats. Davant d'això, la fase final del procés només pot passar per una intervenció decisiva des del carrer. "Caldrà que la mobilització sigui persistent i no d’unes hores, haurem d’aguantar un pols", ha dit l'anterior president en una entrevista inusualment clara.

 

Mas és del tot conscient que el moment de la ruptura pot arribar per qualsevol causa i que és possible que s'entri en la fase determinant com a reacció d'algun abús per part dels mecanismes de poder de l'estat. En qualsevol cas, les posicions són molt clares i ja no es mouran. Les institucions catalanes esperaran la millor oportunitat per desconnectar, amb l'ajuda de les entitats civils i -quan sigui necessari- de la presència massiva de ciutadans al carrer. No unes hores sinó, com diu Artur Mas, amb la voluntat de persistir i de guanyar.

 

S'ha arribat fins aquí per voluntat de l'estat, que porta cinc anys negant-se a negociar. De fet, ni tan sols reconeixen les institucions catalanes com a interlocutores. A partir d'ara només es podrà guanyar o perdre. Ells ho han volgut així.




Comentaris

envia el comentari