La gran derrapada

"Aviat Iceta es pot trobar justificant la inhabilitació general del catalanisme i d'almenys la meitat de la societat catalana"

Escolto Miquel Iceta en una entrevista radiofònica anunciant el vot favorable dels diputats del PSC al Congrés al suplicatori per poder jutjar Francesc Homs. Diu que no seria just que es pogués jutjar el President de la Generalitat i una vicepresident i una consellera per un determinat acte, i en canvi no es pogués jutjar Francesc Homs pel mateix acte. Em quedo paralitzat uns segons mirant d'assimilar el raonament. Ha dit el que acabo de sentir? Intento imaginar una comparació per demostrar l'absurd del pressumpte dilema moral d'Iceta. Fem-ne una d'extrema per ajudar a entendre-ho. Imaginem Oskar Schindler decidint no ajudar els jueus de la seva fàbrica amb l'argument que no seria just que ells se salvessin mentre els seus companys i familiars del guetto de Varsòvia desfilen cap al camp de concentració pel mateix delicte, ser jueus.

 

Les giragonses argumentals d'Iceta acostumen a ser brillants però aquí la derrapada és tan integral que el primer secretari del PSC se surt de la carretera. Era més honest, i sobretot menys cínic, dir que els diputats del PSC votaran el suplicatori perquè creuen que Homs ha comès un delicte i ha de ser jutjat. Dir que el PSC creu que el repte polític que la societat catalana va posar sobre la taula el 9N s'ha de resoldre als jutjats. Dir que per al PSC la lleialtat al sistema constitucional espanyol està per damunt de la fraternitat entre catalanistes. Dir que el PSC admet, assumeix i defensa que a l'Espanya del segle XXI existeix el delicte polític. Era més honesta qualsevol d'aquestes explicacions, perquè si tu creus que és injust i és un error seure Francesc Homs a la banqueta dels acusats, i tens l'oportunitat de salvar-lo, no hi ha dilema possible: simplement l'has de salvar.

 

La vergonya de veure el PSC caure tan baix s'accentua quan, el mateix dia, ens assabentem per boca d'Íñigo Errejón que Podemos votarà contra el suplicatori d'Homs. Per justificar la decisió Errejón desplega un argumentari impecable, polític, no jurídic. Exactament l'argumentari que tots els catalanistes hauríem esperat del PSC en una situació com aquesta. A aquest punt hem arribat: avui, està més connectat a la sensibilitat majoritària de la societat catalana un professor de la Complutense de Madrid que no el partit de Manuela de Madre i Pasqual Maragall.

 

El PSC encara és a temps de rectificar aquest rumb, però ho haurà de fer ràpid perquè l'espiral repressiva de l'estat contra el procés s'està accelerant, i aviat Iceta es pot trobar justificant i defensant les inhabilitacions de la Presidenta del Parlament, dels membres de la Mesa, dels 72 diputats, del President de la Generalitat i els seus consellers, dels regidors de Badalona, i de qualsevol que gosi brandar una urna. És a dir la inhabilitació general del catalanisme i d'almenys la meitat de la societat catalana. És en això, que es vol convertir el PSC? En el guardià del gueto?




Comentaris

envia el comentari