La Hispanidad (Diari d'un taïno)

Molts taïnos han estat executats aquesta setmana. Els espanyols no volen que ocupem les seves terres i ens ensenyen a viure a la manera cristiana

9 d'octubre de 1492.

Un vaixell de fusta ens observa des del mar. És lluny, encara. Sembla tan alt i gran com els nostres arbres. Té unes robes grosses com fulles de palmera i és tan pesat que ni tan sols balla al ritme de les onades. Està clavat sobre el mar. No veiem qui hi viatja, però han de ser déus per com llueixen les seves vestimentes des de la distància. Semblen fills del sol.

 

12 d'octubre de 1492.

Els déus barbuts han arribat a la costa. Es fan dir espanyols. La seva pell és de metall i alguns tenen quatre potes i una llarga cua peluda. Fan més de tres metres d'alt i parlen un llenguatge desconegut per a nosaltres. Estem tranquils perquè no són caribs, els nostres enemics. El seu líder ha conegut el cacic i els hem fet ofrenes. Regals per donar-los la benvinguda. Som un poble nombrós. Més d'un milió de taïnos. Cap no ha aixecat una llança contra els espanyols. Estem molt feliços per haver estat beneïts amb la visita d'aquests homes poderosos.

 

4 de gener de 1493.

El líder dels espanyols ha marxat de nou cap a la seva terra. S'ha endut, a la força, deu dels nostres taïnos per ensenyar-los els costums dels espanyols. Quan tornin, els nostres amics seran com els barbuts i ens explicaran com hi viuen en aquell indret llunyà. Aquí, s'han quedat alguns espanyols que busquen pedres enterrades sota terra. Amb pales i pics han començat a remoure la jungla buscant or. Alguns taïnos s'han queixat perquè els destrossen la terra, però els ignoren. Alguns espanyols ens peguen i fuetegen. El nostre cacic s'ha queixat i els espanyols ens han regalat pedres i una pistola que no funciona. La nostra terra és verda i frondosa. Milions d'arbres infinits per tot el país. Els espanyols estan contents de visitar-la.

 

16 d'octubre de 1493.

Els espanyols ens castiguen amb duresa si no troben or en les nostres terres. Alguns no en tenim pas, d'or, però el cacic s'ha compromès a lliurar-los una quantitat cada setmana. A canvi, els espanyols ens han ensenyat el seu déu de tres caps. El déu de tres caps és màgic i molt més poderós que el nostre Gran Esperit. El déu de tres caps és molt ric i ens ha ensenyat que viurem eternament si mengem el seu pa i resem i ens vestim com ells. La meva família ha començat a treballar la terra per cultivar fruita i cotó. Mai no havíem treballat la terra perquè la terra ja ens donava menjar, roba i palla sense treballar-la.

 

21 d'agost de 1501.

Molts taïnos han estat executats aquesta setmana. Els espanyols no volen que ocupem les seves terres i ens ensenyen a viure a la manera cristiana. Els meus tres germans han estat penjats i esquarterats perquè van cremar un camp de cotó. El cotó és molt important pels espanyols i ara la jungla ja no existeix perquè així el cotó pot créixer més i més fort. El meu pare ha desaparegut i ma mare vol que marxem com han fet els altres. Els taïnos hem quedat reduïts a uns 70.000 i em fa por què serà de nosaltres si segueixen fent camps de cotó. Els espanyols porten cada cop més gent. Fins i tot gent de color negre com el carbó perquè treballin tot el dia.

 

11 de gener de 1519.

Diuen que ja només hi ha 20.000 taïnos al país. A molts els han sortit grans per tot el cos. Grans horribles que ens han anat matant un a un. Els espanyols li diuen "viruela", però és una maledicció del déu de tres caps. Qui ha sobreviscut no té prou força ni per llevar-se del llit. Molt menys per treballar o buscar or. Caminem com ànimes en pena des del camp de cotó fins a casa i de casa al camp de cotó. Temo ser l'últim membre de la meva nació i no tenir a ningú amb qui plorar.

 

21 d'octubre de 1576.

Demasiado viejo para servir a los españoles, ya solo sirvo al Dios verdadero y espero servirlo en mi muerte cercana. Desde la colina ya no veo jungla verde, sólo campos de algodón abandonados y desierto estéril. Sin la protección de los árboles el viento lo cubrió todo de arena yerma. Los españoles se van poco a poco y no hay taínos para recuperar sus hogares. Sólo la esperanza de que fueran ciertas las historias sobre el Dios de los barbudos y pueda descansar en paz junto a mis hermanos. 




Comentaris

envia el comentari