El PSC, al llindar de l'abisme

"El PSC no pot sobreviure en un context explícit de pacte dinàstic i menys encara sota l'amenaça electoral d'Ada Colau"

Susana Díaz es va passar la darrera campanya electoral andalusa oferint-se com a garantia de bloqueig de l'actual sistema de finançament i, de fet, no ha deixat d'al·ludir, sempre que ha pogut, a la defensa d'una suposada igualtat entre espanyols "sense una sola concessió a la desigualtat o als privilegis". El PSOE andalús es presenta, invariablement, com l'eina imprescindible per blindar el superàvit que administra la Junta d'Andalusia. Un flux de diners públics que permet a aquella administració mantenir un sistema clientelar eficient i molt poc sensible als escàndols de corrupció.

 

La defensa d'aquest superàvit és una de les causes de la caiguda de Pedro Sánchez, empès per Felipe González i la pròpia Susana Díaz. L'anècdota d'una de les col·laboradores de Díaz, Verónica Pérez, autoconsiderant-se "la màxima autoritat del PSOE" va desencadenar la publicació dels anomenats currículums en blanc, que demostraven que cap dels membres de l'staff de la presidenta d'Andalusia no ha treballat mai ni cinc minuts fora dels càrrecs que els proporciona el partit. Tot això explica l'agressivitat amb què el PSOE andalús defensa aquest superàvit que els ha professionalitzat, amb bons sous, des de ben joves.

 

Però ha arribat el moment que el dèficit fiscal comença a tenir efectes polítics directes. El PSC no pot sobreviure en un context explícit de pacte dinàstic i menys encara sota l'amenaça electoral d'Ada Colau. Trencat el lligam emocional amb Felipe González i el PSOE andalús, al socialisme català se li farà impossible prioritzar el superàvit andalús en detriment propi. I Rajoy és, directament, el suïcidi.




Comentaris

envia el comentari