Felipe, contra el Baix Llobregat

"Aquest González amb bronzejat de iot i fúria defensora de l'Ibex és just el revers del que aquesta gent ha pensat que votava durant dècades"

El PSOE ha trencat amb el seu paper simbòlic, amb el significat que havia tingut per a la societat espanyola almenys des dels temps de la II República. Però, segurament, la ruptura més traumàtica -d'efectes devastadors en un futur immediat- ha estat entre l'electorat més fidel del PSC i el que simbolitza el tàndem Susana Díaz/Felipe González. Són aquests votants clàssics, metropolitans i d'origen andalús, els que més s'han escandalitzat per l'actitud de la vella guàrdia i el PSOE d'Andalusia, els principals responsables d'una reculada que acabarà, d'una manera o altra, amb una bona temporada extra per a Mariano Rajoy a la Moncloa.

 

Aquests votants han estat una categoria electoral molt definida i estable al llarg del temps. Per a ells, Felipe González formava part de la seva identitat, una barreja d'orgull pels origens i esquerranisme meridional que feia imbatibles els candidats assenyalats, graciosament, amb l'índex felipista. Però aquest González amb bronzejat de iot i fúria defensora de l'Ibex és just el revers del que aquesta gent ha pensat que votava durant dècades. D'aquí que els capitans i capitanes del PSC metropolità hagin tornat derrotats de Madrid, en batalla desigual contra el socialisme andalús, implacable quan veu en perill -ni que sigui llunyanament- el superàvit fiscal que gestiona.

 

Al final ha resultat que a Felipe González i els seus no els ha importat un rave tota aquella gent que omplien els mítings a L'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa. Per això els seus alcaldes coincideixen, ara, a reivindicar la dignitat del PSC. Tard? No, a temps.




Comentaris

envia el comentari