Sánchez el ruc; Rabell l'impostor

"El que clama el cel és la (im)postura inamovible dels Comuns, amb aquest cinisme ingent de dir que Catalunya té dret a decidir sempre i quan així ho decideixen els espanyols"

Si bé és veritat que Pedro Sánchez li està posant uns nassos que ningú pensava que tingués, també és veritat que està demostrant ser el poca-solta que tots sabíem que era. Sentint-ho molt, la caspa del PSOE té raó. L’opció menys traumàtica pel partit és facilitar la investidura de Mariano Rajoy. Tenint en compte que estan perdent vots a cada bugada, seria un suïcidi tornar-se a sotmetre al judici popular. A més, una tercera ronda no trauria Espanya de l’atzucac polític en què es troba, el PSOE seguiria sense poder sumar prou escons amb Unidos Podemos i per tant es trobaria en la mateixa situació en què es troba ara i en què es trobava abans. Això sí, cada cop amb menys escons.  

 

És per això que no s’acaba d’entendre què vol aconseguir Pedro Sánchez forçant uns nous comicis. Potser espera un miracle, potser pretén fer entrar el seu país en un bucle electoral fins que les coses surtin com ell vol o potser està muntant tot aquest sagramental per no haver de ser ell qui faci president Rajoy. No ho sé, però en qualsevol d’aquests casos, queda clar que aquest individu no està a l’altura intel·lectual que requereix un càrrec com el seu. 

 

Tota aquesta història demostra fins a quin el PSOE prefereix rebentar per dins i facilitar el govern dels seus arxienemics que permetre un referèndum a Catalunya. Aquí no hi ha guerra civil, aquí és tots per a un i un per a tots. Ni tan sols Podemos ha demanat als socialistes que reflexionin en aquest sentit. Primer perquè saben que no hi ha manera humana d’obrir aquesta bretxa i segon perquè estan gaudint de la batussa escarxofats a la butaca i abraçant unes crispetes XL. 

 

Ja no parlen del referèndum però, això sí, li foten prou barra per seguir demanant al PSOE un pacte alternatiu, com si no sabessin que sense l’ajuda dels independentistes no sumen i com si no sabessin que no hi haurà ajuda independentista sense referèndum. En tot cas, els podemites estan fent el que han de fer per guanyar poder al seu país, que és Espanya. És comprensible. El que clama el cel és la (im)postura inamovible dels Comuns, amb aquest cinisme ingent de dir que Catalunya té dret a decidir sempre i quan així ho decideixen els espanyols. Ells, que diuen voler canviar Europa i el món perquè siguin de la gent i dels pobles, atorguen la sobirania del seu país a un estat en què el gran partit d’esquerres -l’únic aliat que podrien tenir-, prefereix immolar-se abans que respectar la voluntat dels catalans. Impostors! 




Comentaris

envia el comentari