Café para Pedro, o no

"El fet és que és el PSOE qui ha de triar entre la resistència contra qualsevol canvi a l'estat espanyol -en companyia del PP- i alguna possibilitat d'evolució acompanyats de forces polítiques que se situen al marge del sistema sorgit de la transició política de finals dels anys setanta"

En el fons, la guerra civil dins del règim del 78 es lliura dins del PSOE. A una banda, els pedristes, partidaris d'alguna mena d'evolució que entri en contacte amb la nova esquerra de Pablo Iglesias i, ni que sigui utilitàriament, de reconèixer els independentistes com a interlocutors legítims. De l'altre cantó, els susanistes, liderats pel socialisme meridional. Es tracta d'una facció del PSOE -possiblement majoritària- que té com a objectiu essencial mantenir els fluxos fiscals i, en definitiva, el café para todos que va trencar per a sempre qualsevol concepció de bilateralitat entre Catalunya i les elits que governen l'estat.

 

Naturalment, cap dels dos blocs no té un contorn definit. Ni tan sols acceptarien que la línia divisòria passi, ni que sigui indirectament, per la relació entre l'estat i la societat catalana. Però el fet és que és el PSOE qui ha de triar entre la resistència contra qualsevol canvi a l'estat espanyol -en companyia del PP- i alguna possibilitat d'evolució acompanyats de forces polítiques que se situen al marge del sistema sorgit de la transició política de finals dels anys setanta.

 

És obvi que una part de l'enfrontament intern del socialisme espanyol té relació amb personalismes i quotes de poder. Però també està clar que el PSOE ha d'escollir entre Felipe González i el 15M, entre acceptar la plurinacionalitat -amb tot el que això suposa, inclòs el dret a decidir- i bunqueritzar l'estat uninacional i monolingüe. El socialisme espanyol mai no ha tingut una bona relació amb la democràcia, això és cert, però també ho és que ara la necessita per sobreviure.




Comentaris

envia el comentari