Dret a no decidir

"Tant el PNB com el PP han guanyat, el mateix diumenge, a partir del fet que candidats d'un mateix estil burocràtic s'hagin compromès a no moure res, a no plantejar cap objectiu, a deixar-ho tot tal i com està"

Galícia i Euskadi s'assemblen poc. I, a més, el PP i el PNB tampoc no tenen una història ni una tradició coincident. Per simplificar-ho molt, el que representen ambdós partits són idees que van estar en trinxeres oposades a la Guerra Civil. Però, paradoxalment, tant el PNB com el PP han guanyat, el mateix diumenge, a partir del fet que candidats d'un mateix estil burocràtic s'hagin compromès a no moure res, a no plantejar cap objectiu, a deixar-ho tot tal i com està.

 

Això no vol dir que les societats gallega i basca s'hagin esclerotitzat políticament de forma irreversible. De fet, hi ha segments importants de la ciutadania que empenyen cap al canvi de forma clara i decidida. Però en aquells dos països l'hegemonia intel·lectual i el suport de les elits passa per l'immobilisme institucional, per l'aprofitament d'uns fluxos fiscals que els són favorables i els permeten una plàcida espera fins que la batalla de Madrid tingui un guanyador/interlocutor amb qui intentar entendre's. Han decidit que no volen decidir.

 

En el fons, són l'últim cercle concèntric de l'onada expansiva del terratrèmol català. Perquè ni Galícia podria mantenir el superàvit fiscal ni Euskadi el concert sense el drenatge constant de recursos que genera -i perd- la societat catalana. És per tot això que Catalunya té la necessitat de decidir.




Comentaris

envia el comentari