La justícia del Rei

"Aquesta desviació d'un problema polític a seu judicial pot generar una situació d'acció-reacció de conseqüències que ningú amb dos dits de front pot desitjar"

A Espanya, la justícia s'administra en nom del Rei. Això és més que una simple fórmula protocol·lària. Respon a una realitat. On hi ha un conflicte bàsic de legitimitat, que qüestiona l'ordenament fonamental de la convivència entre dues comunitats, totes dues sotmeses al mateix monarca, el nom del Rei serveix per resoldre'l.

 

Però resoldre'l com? Buscant un equilibri, una entesa una fórmula entre les dues comunitats o imposant els interessos d'una d'elles sobre l'altra? Si és de la primera forma, el Rei serviria per arbitrar i intervenir en els conflictes entre els que estan sotmesos a la seva sobirania. Si és de la segona, l'únic que es fa és disfressar una justícia de part en nom del Rei. I, en el pitjor dels casos, identificar la justícia del Rei amb els interessos d'una de les parts.

 

El procés que se segueix contra Francesc Homs per la consulta del 9N cau de ple en el segon supòsit. Homs, com Mas, Rigau i Ortega estan imputats per presumptes delictes annexos al seu propòsit de consultar la voluntat popular el 9N de 2014 a la vista que el govern espanyol no autoritzava, ni autoritza, un referèndum ni tan sols consultiu.

 

Els fets i resultats són coneguts. La consideració de l'acte en si té dues facetes, una política, que és com la va entendre la Generalitat i una altra jurídica, com la va entendre el govern espanyol. Per a la Generalitat, la consulta va ser un acte de sobirania en la qual es va poder saber la voluntat del poble català. Van votar més de dos milions de persones i el percentatge a favor de la independència va ser altíssim. Les seves conseqüències polítiques són necessàriament de llarg abast ja que legitima la prossecució del procés. Pel govern espanyol, la consulta va ser poc més que una revetlla, sense cap conseqüència jurídica, ja que es va fer amb menyspreu de la llei.

 

El fet, però, és que des del punt de vista polític, la consulta del 9N té un valor simbòlic, ja que obre el camí al procés independentista però necessita una deguda realització d'un referèndum, mentre que els efectes jurídics, els que no anaven a tenir més que un valor simbòlic, ho tindran molt real ja que són els de caràcter repressiu que es materialitzen en el procés d'Homs i els subsegüents als altres encausats.

 

Per a Homs i els que l'han acompanyat a les portes del Tribunal Suprem, el procés és un simulacre jurídic d'un propòsit polític: els fiscals catalans en el seu moment i per unanimitat no van veure cap raó per processar les autoritats de Catalunya, però el seu superior jeràrquic , el fiscal general de l'Estat, va revocar aquesta decisió unànime i va obligar a obrir causa contra les persones esmentades. Atès que el fiscal general de l'Estat és de nomenament directe del Govern no és absurd pensar que aquest va pressionar per imposar la decisió de processar. Setmanes més tard es produïa la dimissió d'aquest fiscal general. De manera que el d'ara hereta la situació davant del TS que, en poc temps, haurà de conèixer segurament dels altres processaments i que és qui ha de dilucidar en seu jurídica actes i pronunciaments de caràcter estrictament polític.

 

Per al govern i els seus innombrables terminals mediàtiques, el procés d'Homs et al. és un assumpte estrictament jurídic que s'ha de resoldre en seu judicial. És més, algun dels seus representants no es recata a comparar el cas de la imputació a  Rita Barberá per un presumpte delicte comú amb el de Françesc Homs per un altre suposat delicte però de consciència. La comparació només pot mantenir-se al camp del més rabiós positivisme que renuncia a valorar la motivació de les persones. Les esmentades terminals mediàtiques no dubten a qualificar de "desafiament total a la justícia" l'actitud d'Homs qui ha comparegut en temps i hora a la citació del Tribunal i, en ús dels seus drets processals, ha contestat a les preguntes del jutge i de la defensa, però no a les de l'acusació. Cap desafiament veuen els mitjans del nacionalisme espanyol (entre ells, els catalans) al fet que la senyora Barberà hagi decidit burlar, ni que sigui transitòriament, l'acció de la justícia mitjançant un ús torticero i presumptament prevaricador de la institució del aforament, cosa que s'ha fet amb el suport directe del president del Govern. El mateix que probablement va pressionar al fiscal general perquè revoqués la decisió unànime dels fiscals catalans i processessin a Homs.

 

Aquesta desviació d'un problema polític a seu judicial per l'absoluta incapacitat dels polítics espanyols de enfrontar-se al contenciós català, pot acabar amb l'escàs prestigi que queda a la justícia a Espanya i generar una situació d'acció reacció de conseqüències que ningú amb dos dits de front pot desitjar.

 

Sí, la justícia a Espanya s'administra en nom del Rei. Però no s'administra per igual per a tothom. Per als catalans, especialment els republicans, la justícia del Rei és justícia de part. I de part contrària.




Comentaris

envia el comentari