L'heroi Homs

"Hi ha un coixí de seguretat que és la gent, els ciutadans que han invertit massa convicció i massa esforços com per perdonar qualsevol indici de reculada"

S'acostuma a dir que el PP és una fàbrica d'independentistes, i probablement sigui cert. En qualsevol cas, el que és irrebatible és que les institucions de l'estat s'han dedicat, amb insistència i perseverança, a obligar els independentistes a la unitat reactiva. I això és tant o més decisiu. Davant d'una imatge com la de Francesc Homs entrant al Tribunal Suprem per declarar les fissures dins del camp sobiranista, senzillament, es fan impossibles. A Madrid o no ho saben o no els importa, però és així.

 

La transversalitat no és un valor prioritari per als polítics catalans, vol unitat -només- qui la necessita i quan li va bé. No tenim estadistes ni en tindrem mentre no tinguem un estat, això és obvi. Però hi ha un coixí de seguretat que és la gent, els ciutadans que han invertit massa convicció i massa esforços com per perdonar qualsevol indici de reculada. I això obliga els partits catalans a anar cremant etapes en una cursa inevitable cap a la desobediència final. Hi haurà trencament per dalt perquè ja fa temps que tot s'ha trencat per baix.

 

Fins i tot Francesc Homs, un polític ultrapragmàtic, ha estat reconvertit en heroi per la gent que va empènyer una consulta que podria haver estat feta en capses de sabates. Els funcionaris -temibles- del Tribunal Suprem, jutges i fiscals, s'han trobat davant d'un polític que fa política a través de l'impuls que li confereix la mateixa intimidació. Però l'estat espanyol, tres-cents anys després, comença a perdre la capacitat de fer por. I això sí que els importa, però encara no ho saben.

 




Comentaris

envia el comentari