Ai, Rita!

"No hi ha cap que ser dona o ser home no és garantia de viure en femení o en masculí"

Benvolguda Rita Barberà: 

 

T’escric aquesta carta perquè t’he de comunicar que d’ara en endavant apareixeràs a moltes de les meves classes a la universitat. És possible, també, que apareguis a més d’un congrés, simposi o acte d’aquests en què les dones feministes dialoguem. D’aquí un temps, a més, et podré tornar a escriure i et sabré dir si el teu nom ha sortit a les converses més cops que el de “la Tatcher” (així l’anomenen a l’aula) i t’explicaré, també, si has estat a l’alçada que et comparessin amb “la Merkel”, la Cristina Fernández o l’Eva Perón

 

En endavant seràs la típica ocasió. L’exemple que surt seeempre d’entre les veus d’aquells a qui els costa assumir la política i la història humanes

 

I és que acompleixes tots els tòpics: portes anys dedicada a exercir poder. De fet no ho he buscat, però possiblement només has fet això i ho has fet des d’un partit polític. Has cregut durant anys que València era teva i has actuat en conseqüència. T’has mirat i saludat la ciutadania, fins i tot, des d’un descapotable, al millor dels estils dels sants pares de Roma. Sembla ser que la teva relació amb el diner públic ha estat poc pública i, a més, penses que tens en propietat privada un escó. Cum laudem a l’escola de la política masculina!

 

Aquest curs, cada cop que parlem de que la història és sexuada, que existeixen els simbòlics masculins i els simbòlics femenins, que la història del poder és molt més masculina que femenina i que la violència és molt més masculina que femenina, hi haurà algú que dirà “i llavors, com expliques a la Barberà?”

 

Podrem tornar a reflexionar sobre el sexe del poder i sobre el sexe de la política. Perquè no hi ha cap dubte que en tenen i perquè no hi ha cap dubte, tampoc, que ser dona o ser home no és garantia de viure en femení o en masculí, d’omplir el món de simbòlic femení totes les dones o de simbòlic masculí tots els homes: és aquesta la llibertat que tenim les criatures humanes

 

Estarà bé tornar a parlar de tot això, però de fet tornarem a ser un pas enrere de la possibilitat d’un món millor, més humà. Tornarem a ser un pas enrere perquè dones ocasió a disculpar la política masculina dels homes que van fer lleis, institucions i partits per a representar-se a sí mateixos. Dones ocasió a fer neutra la política: a assexuar-la, i hi haurà qui digui allò de “és que la política és això”.  Fas difícil que més gent es pregunti i es respongui que hi ha una política que és relacional i que no es mou per la lògica del poder, sinó per la de l’amor i la del sentit comú. Fas difícil el camí a les que vindran després perquè es donarà per descomptat que faran política com tu l’has fet. 

 

I tot això em farà a mi més complexes les classes: quan ens apropem a dones que l’han fet en femení, la política, els apareixeràs al cap i els costarà veure-les a elles i haurem de despullar de tòpics tantes i tantes dones que han transformat de veritat el món

 

Ai, Rita! que m’has complicat l’inici de curs!




Comentaris

envia el comentari