Tres frases de Sun-Tzu molt actuals

"Veient apropar-se l’enjudiciament de Mas, Rigau i Ortega pels fets del 9N, em pregunto si és tot el que ens succeirà ja inevitable"

Sí, el Sun-Tzu de L’art de la guerra, el Sun-Tzu mil·lenari que, com tots els clàssics, sap reflectir en frases lapidàries la dimensió fal·lible de la naturalesa humana, la nostra reiterada vocació d’equivocar-nos pel sol fet de no haver calculat o d’haver calculat massa; de no saber mesurar, en última instància.

 

“No hi ha exemple de nació que es beneficiï d’una guerra perllongada”. Si Catalunya és nació i la guerra, diuen, començà al 1714, poc benefici en traurem; i si el que vivim ara és, d’aquella guerra, una batalla, menys encara ens convindrà que el procés es perllongui gaire. De la seva banda, si Espanya és una nació, la seva guerra contra sí mateixa, considerant que n’entén Catalunya una part, també ja dura massa sense que sembli trobar-hi solució, la qual cosa pot significar que ja no en tér i pe això no la busca.

 

“Qui desitja lluitar, ha de saber-ne primer el seu cost” ¿Ho tenen clar, tots dos contendents, un cop hem vist que no hi ha més remei que identificar-se amb un dels dos bàndols en un temps sense matisos? Té clar l’Espanya amagada rere la Constitució que amb aquesta actitud destrueix actius seculars, i frontisses que han dut progrés a totes dues bandes, i sentiments i situacions positives que poden esdevenir irrecuperables? Té clar la Catalunya que pugna per separar-se els costos de dir-se adéu, el fet incontestable que res mai ha estat de franc, tampoc en conteses d’aquesta mena? Es parla alguna vegada a la població catalana dels costos de marxar; i a la resta d’Espanya, s’intenta convèncer a Catalunya explicant-li els beneficis de romandre-hi?

 

“Una travessia de mil milles comença amb una simple passa”. Deixem estar el segle XVIII. Durant el segle XXI s’estan donant passes a Catalunya que tenen la pretensió de ser les primeres d’una llarga travessia cap a un Estat independent, tot lo independent que es pugui ser, evidentment, en un món interdependent com l’actual. Els que s’ho miren de forma incrèdula i els que hi creuen sense més haurien de revisar també les dues frases anteriorment citades, d’un mestre que des del passat ens recorda com no hi ha millor guerra que aquella que no s’ha de lliurar. Veient apropar-se l’enjudiciament de Mas, Rigau i Ortega pels fets del 9N, em pregunto si és tot el que ens succeirà ja inevitable.




Comentaris

envia el comentari