De l'aprenentatge d'idiomes

"L'(auto)confiança és un aspecte molt infravalorat en el procés d'aprenentatge d'una llengua. És imprescindible perdre la por d'equivocar-se"

Ja som al setembre, aquell mes de la represa escolar on totes les rutines comencen de nou. Entre moltes coses, sol ser el mes que tothom aprofita per apuntar-se a una acadèmia per reforçar el seu anglès (i altres idiomes), o fins i tot iniciar-s'hi. Alguns amb ganes i força de voluntat mentre que d'altres només amb l'objectiu de treure's una titulació pel motiu que sigui. Els motius són nombrosos. Però la motivació professional és predominant.

 

Per començar, cal recordar que l'aprenentatge d'un idioma és un procés relativament llarg. Naturalment, hi ha qui té més facilitats a l'hora d'aprendre i en farà més a via. A més, com més idiomes es parlen de petit, més fàcil serà l'aprenentatge d'un nou idioma. No només això, sinó que el domini dels idiomes materns o paterns pot ser la garantia d'una millor qualitat d'aprenentatge. Dit això, és molt aconsellable exposar els nens i les nenes, de ben joves, a entorns multilingües. Això no interfereix negativament en l'aprenentatge de la llengua materna o paterna, sinó tot al contrari.

 

Què es pot fer per afavorir l'aprenentatge d'un idioma? Moltes coses. No cal dir que la immersió és la manera més efectiva i ràpida per assolir un bon nivell en qualsevol llengua. Qualsevol experiència immersiva ens porta a interactuar, socialitzar, compartir, discutir i, en definitiva, palpar les subtileses i les riqueses d'una llengua. D'altra banda, és certament molt important acostumar-se a llegir en la llengua d'aprenentatge, encara que sigui un quart d'hora al dia. Llegir és la millor manera d'enriquir el vocabulari, i això val per a qualsevol idioma. Si pot ser, sempre és més avantatjós apuntar-se a classes que no passin dels 5-6 alumnes, ja que les classes amb més alumnes no afavoreixen gens la participació -un aspecte clau.

 

Però hi han dos altres ingredients encara més imprescindibles en l'aprenentatge d'un idioma: la voluntat i l'(auto)confiança. Anem a pams. Per molt obvi que sigui, cal repetir-ho: sense voluntat, res és possible. Per tant les ganes ens ajuden a mantenir-nos motivats de cara al nostre repte. Les llengües no són una simple «eina de comunicació» com es diu sovint de manera errònia. Aprendre un idioma no és com instal·lar un programa en un ordinador. És molt més apassionant que això. Les llengües neixen de les diferents cultures i cada cultura o comunitat nacional evoluciona de manera diferent. Per tant, cal que estiguem predisposats a endinsar-nos en la cultura d'altri.

 

L'(auto)confiança és un altre aspecte molt infravalorat en el procés d'aprenentatge d'una llengua. Per començar amb bon peu, és imprescindible perdre la por d'equivocar-se. Potser és la part més difícil, però cal assumir que equivocar-se és la millor manera d'aprendre. Un bon professor de llengua hauria de prendre molt seriosament aquest ingredient i fer tot el possible per establir un clima de confiança al si del grup d'alumnes. No hi ha res més saludable que aprendre en un ambient on regna la confiança.




Comentaris

envia el comentari