Dret a decidir la croqueta

"Aquesta Mercè serà més emocionant que mai perquè hi haurà dos pregons simultanis. O sigui que caldrà triar"

La nova política s'ha fet vella, de cop, amb el pregó de la Mercè d'enguany. Ada Colau ha optat perquè sigui l'establishment qui s'adreci als barcelonins per boca d'un columnista d'El País, el diari més combatiu en defensa del règim del 78 i l'statu quo que deriva dels pactes de la transició. D'aquesta manera, gràcies a l'alcaldessa el pregó oficial s'arrenglera amb la tesi oficial, en harmonia amb el missatge que arriba des del Madrid polític i mediàtic. Moqueta, copa de cava i ordre establert. I dret a decidir la croqueta.

 

I molt lluny del Saló de Cent, el pregó alternatiu de Toni Albà/Felip V, sorgit de les associacions cíviques i de la decisió d'expressar, popularment, la discrepància amb les velles estructures de l'estat com també -i sobretot- de la voluntat d'assumir el propi futur. El palau i el carrer; el pregoner oficial i el pallasso que se'n riu; els de dalt i els de baix. La gent ha assumit la pròpia autodefensa des del sarcasme contra el poder, això és Catalunya des de fa tres segles.

 

En qualsevol cas, aquesta Mercè serà més emocionant que mai perquè hi haurà dos pregons simultanis. O sigui que caldrà triar. Jo, si se'm permet, prefereixo el de Toni Albà. El que dirà l'altre ja m'ho sé, de tota la vida.

 

 




Comentaris

envia el comentari