Ens hem fet grans

"Els líders del Procés" és una frase que avui, més que mai, ja no es refereix als nostres polítics. Diumenge el lideratge de tota aquesta aventura el vam prendre nosaltres"
Ja no hi hem anat enganyats per la pueril fantasia d'una independència a curt termini. No vam embotir-nos en un metro rebentat de gent a 40 graus per l'esperança irreal d'un referèndum a la tardor. Ni vam arrossegar els nostres fills o les nostres iaies per viure "l'última Diada dins d'Espanya". Ningú no ens ha volgut vendre la moto que, si sortíem al carrer, la llibertat era qüestió de mesos, o d'hores. De fet, ni tan sols hi vam anar liderats per un president carismàtic, enèrgic, extraordinari i (resumint) històric. És més, a hores d'ara encara trigo uns segons a recordar els noms dels responsables d'Òmnium i l'Assemblea. I què? Hi vam ser. Hi vam ser massivament. Hi vam ser tants (i tant diversos) que només la premsa acostumada a utilitzar la mentida com una eina política ens ha intentat menystenir.  
 
 
Madurar és fer el que has de fer sense comptar amb l'enorme impuls que et proporciona la fantasia. Vol dir portar-te bé sabent que no hi ha Reis Mags que et vigilen. Anar a escola sent conscient que la vida serà dura i entrenar cada dimarts i cada dijous amb la convicció que no seràs Messi. "Fer-te gran" és el que vam fer els catalans per la Diada. Anar-hi sense promeses ridícules i intangibles. Anar-hi en el moment de més desànim de tot el procés. Anar-hi convençuts que ningú no ens regalarà res i, sobretot, sabent que tot això només s'acabarà si ho acabem nosaltres. Ho podríem haver acabat diumenge. Però hem madurat. El camí val la pena.
 
 
"Els líders del Procés" és una frase que avui, més que mai, ja no es refereix als nostres polítics. Ni els que es van carregar el Mas ni els que intenten substituir-lo més o menys, d'aquella manera... Diumenge el lideratge de tota aquesta aventura el vam prendre nosaltres. La gent. Tots aquells que no hem necessitat ni fantasies, ni consultes de broma per anar tirant, ni grans tòtems que ens alliçonin. Tots aquells que un cop més hem sortit a defensar una aspiració que alguns escombrarien sota l'estora sense pensar-s'ho dues vegades. Aquí i allà. Perquè el Procés molesta. Precisament ara és quan cal que seguim sent una nosa. 
 
 
Aquesta Diada ha estat, sobretot, un missatge per als de casa. Un missatge per als que, des de Catalunya, es miren això amb l'esperança que "el realisme" ens foti una plantofada i ens desanimi irremediablement. Doncs resulta que no. Que ens hem fet grans. Que no creiem en els Reis Mags, sinó en una República de debò. Ben real.



Comentaris

envia el comentari