Dues solucions per a una independència

"L'objectiu de la independència -o el referèndum- queda instrumentalitzat, inevitablement, pels partits que diuen posar-la com a prioritat"

L'independentisme té dos problemes fonamentals. L'un és que pateix una notable confusió estratègica, que fa molt difícil que les seves bases comparteixin -o, almenys, comprenguin- de quina forma Catalunya arribarà a constituir-se com un estat lliure i independent. Des d'un punt de vista tècnic, la Llei de Transitorietat Jurídica equival, en la pràctica, a una declaració d'independència, però ningú no sap respondre a la pregunta de què passarà un minut després de la seva liquidació per part del Tribunal Constitucional. Els Mossos ocuparan els aeroports i l'Agència Tributària o s'acceptarà, mansament, l'enèsima resolució contra les decisions que es prenen a Catalunya? Ni idea.

 

La segona qüestió és que hi ha una competència ferotge per un espai electoral que és molt líquid. L'antiga Convergència -en crisi permanent però, també, amb una base molt sòlida- defensa, com pot, el seu perímetre, molt assetjat per l'ERC d'Oriol Junqueras que, a la seva vegada, mira de reüll el comportament d'una CUP imprevisible i uns comuns que mantenen una àmplia frontera electoral amb els republicans i, encara més, amb els propis cupaires. Així doncs, l'objectiu de la independència -o el referèndum- queda instrumentalitzat, inevitablement, pels partits que diuen posar-la com a prioritat. Tot plegat, sense que els centenars de milers de persones que es mobilitzen des de fa cinc anys acceptin com a pròpies aquestes batalles/batalletes partidistes.

 

No es podrà avançar amb garanties sense deixar clar com se solucionen aquestes dues mancances internes, això és cert. Però també ho és que totes dues dificultats són resolubles internament, sobretot si hi ha una pressió des de baix perceptible a dalt. I tot indica que les coses, finalment, comencen a moure's.




Comentaris

envia el comentari