S'acaba el temps

"Les elits de l'estat mai no acceptaran cap límit a la seva autoritat. No hi haurà pacte, ni tan sols diàleg. Creuen que tenen totes les garanties per guanyar"

Tribunals contra política, les posicions no es mouran. El punt simbòlic d'aquesta Diada tanca una fase que comença l'any 2010, amb la sentència contra l'Estatut, i obre un periode decisiu, en el qual es desencadenaran esdeveniments que no tindran marxa enrere. A Madrid han pres la seva determinació, tal i com diu la Fiscal General de l'Estat: "No és la llibertat el què fa lliures els ciutadans, sinó la llei". Una declaració que és una advertència; les elits de l'estat mai no acceptaran cap límit a la seva autoritat. No hi haurà pacte, ni tan sols diàleg. Creuen que tenen totes les garanties per guanyar.

 

A l'altra banda, a les institucions catalanes se'ls acaba el temps. En pocs mesos es comprovarà què s'ha fet discretament i quin és el camí triat per a la desobediència final. Tot i que el més probable és que sigui l'estat qui mogui peça abans, com a mínim per comprovar la solidesa del front català i quines esquerdes són capaços de detectar. Una inhabilitació o uns electes a la banqueta dels acusats són una espurna més que suficient per desencadenar una confrontació que és del tot inevitable. 

 

Per això és tan important que la Diada certifiqui la força de l'independentisme al carrer. "Si ens fiquen a la presó, la gent ens alliberarà", diu Joan Tardà. I, com la majoria de les vegades, l'encerta. La perseverança en la mobilització és el motor real d'una onada que va néixer des de la consciència del carrer.




Comentaris

envia el comentari