Se'n diu independència

"Ningú no cridarà "Llei de Transitorietat Jurídica" la pròxima Diada. I si això és així, qui la defensarà al carrer?"

"Fets i no paraules", deia un president oblidat. "Que la prudència no ens faci traïdors", va advertir un polític recordat. És l'hora de concretar, d'assegurar que la política, la nostra política, sabrà retornar-nos el nom de cada cosa i anomenar independència a la independència i desobediència a la desobediència, sense eufemismes que impedeixen la certesa. Ningú no cridarà "Llei de Transitorietat Jurídica" la pròxima Diada. I si això és així, qui la defensarà al carrer?

 

El Govern i el Parlament tenen dret a ocultar algunes cartes i a no exhibir completament la seva estratègia, d'acord. De fet, l'estat també ho fa. Però els objectius han d'estar clars perquè no es podran assolir sense la mobilització, activa i massiva, de molts milers de persones que hauran de donar gruix popular a les decisions que es prenguin des de Madrid contra els representants legítims de la societat catalana. Són els polítics els que han d'actuar, però ho han de fer de forma clara, digna i comprensible, si és que tenen la intenció de reclamar el suport al carrer dels que els han impulsat a les urnes.

 

Aquesta Diada la sensació és de desconcert, salvat per la nota positiva del decantament del que signifiquen Ada Colau o Albano Dante-Fachin. Però ja no hi ha més temps. Som a tocar de la culminació del procés, no hi ha alternativa.




Comentaris

envia el comentari