Què volen a Madrid?

"La política catalana assumeix un deute polític amb els ciutadans. L'espanyola, per contra, es limita a cobrar la seva quota"
El passat 10 de gener, Artur Mas va abandonar la presidència de la Generalitat a canvi d'aconseguir la investidura del primer president explícitament independentista de la Generalitat recuperada. Un sacrifici a canvi d'un objectiu. Aquell pacte entre agents molt diversos -antagònics, en molts aspectes- tenia com a finalitat la preservació del procés de sobirania de la societat catalana, un horitzó pel qual s'han mobilitzat -amb una perseverança insòlita- com a mínim dos milions de ciutadans.
 
 
A Espanya, per contra, el principal obstacle per a un acord d'investidura és la rotunda manca d'objectius de la política madrilenya. PP, PSOE i Ciutadans intenten, amb tants matisos com es vulgui, que tot quedi més o menys igual i que es preservin les regles de joc del règim del 78. No cal superar res, només repartir-se el poder amb la mínima participació possible dels electors. En definitiva, no existeix un objectiu superior que pressioni els partits i les seves direccions.
 
 
Per això el PP no ofereix res; Ciutadans ho compra tot i el PSOE es nega a encapçalar un govern alternatiu que hauria de comptar amb el suport, més o menys explícit, dels independentistes. La política catalana assumeix un deute polític amb els ciutadans. L'espanyola, per contra, es limita a cobrar la seva quota.



Comentaris

envia el comentari