No penalitza

"Penso sovint en els catalans lleials a l'estat espanyol, que són de tota classe i condició com ho són els independentistes. És a ells a qui, en realitat, l'estat no escolta"

Penso sovint en els catalans lleials a l'estat espanyol, que són de tota classe i condició com ho són els independentistes: des del lobby del Pont Aeri fins a Joan Coscubiela o Albano Dante-Fachin, cal reconèixer que els colors del No són tan diversos o més que els del Sí. Hi penso sovint perquè són precisament ells els més humiliats per l'estat des que va començar el procés. És a ells, en realitat, a qui l'estat no escolta.

 

Aquests catalans no munten manifestacions, però també són un clam. Un clam més discret que l'independentista, que s'expressa més en els despatxos que en el carrer, però un clam igual. I angoixat: des de la sentència del TC que demanen a l'estat una alternativa, una oferta, una proposta a Catalunya que els doni arguments i que valgui la pena defensar, que serveixi per frenar l'independentisme i acomodar Catalunya dins d'Espanya per a 25 anys més. Demanen política. Supliquen política.

 

No han rebut resposta. Si l'haguessin rebut, Duran i Lleida no estaria retirat, Miquel Iceta no dirigiria un partit petit, i La Vanguardia i el Periódico no serien dos diaris intel·lectualment a la defensiva com són ara. Però la resposta que esperaven no ha arribat, han estat ignorats, desatesos, deixats de la mà de Déu per l'estat al qual són lleials. Ignorats pel PP i pel PSOE, per la monarquia, pels propietaris dels grups mediàtics, pels banquers i per la casta dels alts funcionaris. No els han fet ni cas. I així és com les files dels lleials s'han anat desinflant i empetitint. Així és com el maragallisme en ple s'ha passat a l'independentisme, així és com Convergència ha abraçat l'estelada, i així és com l'11S ha passat d'aplec testimonial a ser el fenòmen polític de masses més important de la història contemporània d'Europa. Tot, en cinc anys.

 

Penso sovint en ells, els catalans que encara són lleials. I em pregunto quantes humiliacions més estan disposats a aguantar. Hi penso mentre gestiono la meva inscripció a l'11S d'enguany, i aprofito aquest article per dir-los que el dia que es cansin de ser humiliats seran benvinguts. A les files de l'independentisme, arribar l'últim no penalitza. Rebem tothom amb alegria. 




Comentaris

envia el comentari