Madrid té por d'un sol home

"L'Estat espanyol considera Otegi un líder polític molt més perillós en temps de pau que no pas en èpoques d'atemptats, funerals i judicis a l'Audiència Nacional de Madrid"

Arnaldo Otegi va accedir a l'acta de diputat el 1995, uns mesos després de l'atemptat del qual José María Aznar va sortir il·lès. Al llarg dels següents deu anys, ETA va mantenir una intensa activitat violenta, amb assassinats de gran impacte polític i social com els de Francisco Tomás y Valiente (1996), Miguel Ángel Blanco (1997) o Ernest Lluch (2000). Però res d'això no va afectar l'escó d'Otegi, que es va mantenir fins i tot més enllà de la il·legalització de l'esquerra abertzale com a conseqüència de la Llei de Partits de 2002.
 

Tot plegat, deixa molt clar que l'Estat espanyol considera Arnaldo Otegi un líder polític molt més perillós en temps de pau que no pas en èpoques d'atemptats, funerals i judicis a l'Audiència Nacional de Madrid. La prohibició de la candidatura d'Otegi prova la teoria de l'"úlcera sagnant" de Xabier Arzalluz, segons la qual el vèrtex de l'Estat considerava preferible una ETA més o menys afeblida a un escenari de pau amb la possibilitat d'una majoria independentista substanciable políticament al Parlament de Vitòria.

 

El 1988, totes les forces polítiques basques -amb l'única excepció d'Herri Batasuna- van signar el Pacte d'Ajuria Enea, un acord que preveia un final dialogat de la violència d'ETA. Eren els temps en què el règim del 78 se sentia fort i legitimat. Vint-i-vuit anys després els fa por un sol home, només perquè no és un home sol.