El dia que Madrid es va equivocar

"El cas d'Arnaldo Otegi, com els dels encausats catalans, és una baula més en l'ús de la desproporció com a arma política"

El cas d'Arnaldo Otegi, com els dels encausats catalans, és una baula més en l'ús de la desproporció com a arma política que, malauradament, té una llarga tradició dins dels organismes de poder a l'estat espanyol. Enlloc del món un sistema polític s'entestaria a allargar com fos un conflicte violent -que ja fa anys que està encarrilat- per convertir-lo en pura repressió contra objectius democràtics. Ningú no sap per què van condemnar Otegi i, encara menys, per què li impedeixen presentar-se a unes eleccions. O, millor dit, ho sap tothom.

 

Però la desproporció intimida. Utilitzar la democràcia per emancipar-se d'un estat constituït és un repte titànic, com saben a Escòcia o Québec, però assumir el mateix objectiu quan el poder de Madrid demostra, un i altre cop, que no hi ha regles és descoratjador. I exactament això és el que pretenen, canviant els criteris a voluntat, com demostra, inequívocament, el cas del diputat Iker Casanova, que es presenta a la reelecció sense que les institucions de l'estat no li hagin prestat ni la més mínima atenció.

 

Tot això és cert, però també ho és que la desproporció, combinada amb la injustícia, té doble tall. I l'estat acaba de revolucionar unes eleccions que fins ara semblaven plàcidament irrellevants. Atenció a Arnaldo Otegi.




Comentaris

envia el comentari