Aquell patir dels comuns de finals d'agost

"El ritual ja comença a ser una tradició: Ada Colau diu que s'ho rumia fins a l'últim moment i, mentrestant, Rabell i Coscubiela van dient que se'ls exclou i bla bla bla..."

S'acosta la Diada i els comuns tornen a remoure's, inquiets, davant la disjuntiva de fer-se la foto amb els centenars de milers d'independentistes que ompliran els carrers o, per contra, quedar-se a casa -com fan PP, Ciutadans i el PSC- per poder criticar que TV3 cobreixi les més grans movilitzacions ciutadanes de la història d'aquest país. Davant d'això, el ritual ja comença a ser una tradició; Ada Colau diu que s'ho rumia fins a l'últim moment i, mentrestant, Rabell i Coscubiela van dient que se'ls exclou i bla, bla, bla... Al final, l'alcaldessa de Barcelona desapareix, discretament, durant uns dies de l'escena pública i, apa, fins l'any que ve.

 

El més curiós és que l'únic argument que fan servir Colau i companyia és que és ERC qui s'ha de moure per fer una majoria de govern amb ells. Dit d'una altra manera, la seva proposta no obliga a què ERC deixi de ser un partit independentista, només cal que els republicans abandonin la voluntat de materialitzar el seu objectiu polític. Una reedició exacta de la filosofia dels dos tripartits, especialment del que van protagonitzar el tàndem Puigcercós-Montilla.

 

Curiosament -i contra el que diuen els comuns- una aliança d'aquest tipus seria l'única manera ràpida i segura de que els exconvergents recuperessin l'hegemonia en el camp sobiranista/independentista a costa, novament, d'ERC. Però els republicans no picaran l'ham, aquesta vegada. I la prova és l'Ajuntament de Barcelona.