El suc, si és del PSUC

Rahola ha fet saltar la llebre a Twitter amb un curiós suquet, entre pijo i kumbaià, que ha activat totes les alarmes del progressisme oficial

El 1976, Pere Portabella i uns quants amics del PSUC van reunir-se, per primer cop, a la casa que el cineasta té a Llofriu per crospir-se un suquet de peix. En pocs anys la cita s'havia convertit en l'esdeveniment central de la beautiful people catalana, amb camisa blanca i pantaló curt. Era un sopar per veure i ser vist, fins al punt que el cobrien, ritualment, els mitjans de comunicació -amb aquell punt de desesperació de l'agost- amb soferts periodistes que feien guàrdia a la porta i intentaven, com podien, robar alguna frase als dos centenars de polítics i intel·lectuals que hi entraven bronzejats i somrients i en sortien encara més contents.

 

Amb el temps, van anar apareixent competidors del suquet de Portabella. Ho va intentar l'aleshores diputat a Madrid Jordi Casas (UDC) a la seva residència de la Cerdanya i alguns empresaris i lobbistes d'èxit com Luis Conde (Seeliger i Conde), però cap d'aquests esdeveniments no van acabar de quallar. De la Cerdanya provenia, també, la foto elitistíssima d'un sopar que va incendiar les xarxes just abans de les eleccions del Barça, amb Sandro Rosell com a protagonista i aparent beneficiari. Però cap d'aquests esdeveniments, per més importants que fossin els comensals, no tenia el glamour del suc del PSUC. Només la gauche divine barcelonina es capaç de repartir caviar amb aquella desimboltura.

 

Però aquest estiu hi ha hagut sorpresa. Pilar Rahola ha fet saltar la llebre a Twitter amb un curiós suquet, entre pijo i kumbaià, que ha activat totes les alarmes del progressisme oficial. El president i el cap dels Mossos tocant la guitarra! Quin poc refinament! I, a sobre, amb una estelada...!