Cobi ataca el Born

"A Catalunya -i Espanya també, però aquesta és una altra història- no quadren les línies de legitimitat, entre d'altres raons perquè els presidents de la Generalitat sempre han acabat essent considerats delinqüents per un o altre règim de Madrid"

El Born torna a ser camp de batalla. Afortunadament, en aquests temps històrics l'enfrontament és incruent i orientat específicament a conquerir l'hegemonia intel·lectual a Catalunya, però no pas per això els contendents són menys obstinats. Al contrari, s'anuncia una guerra llarga en la qual Franco i el seu cavall només són una primera escaramussa amb objectius limitats i exploratoris.

 

Colau i el seu entorn mediàtic i intel·lectual han fixat el Born com a primera cota a assaltar a causa del simbolisme que implica. Dins d'aquell equipament hi ha les proves en pedra de la violència original que liquida les institucions catalanes. Perquè aquells carrers derruïts per Felip V deslegitimen, inevitablement, Felip VI. A Catalunya -i Espanya també, però aquesta és una altra història- no quadren les línies de legitimitat, entre d'altres raons perquè els presidents de la Generalitat sempre han acabat essent considerats delinqüents per un o altre règim de Madrid. A Companys, per exemple, primer el va empresonar la República i després el va afusellar Franco.

 

Durant uns -pocs- anys, l'independentisme ha construït una hegemonia en el relat, amb un projecte cap al futur, però també amb una legitimació que ve del passat. I és això el que molesta a l'esquerra estatalista catalana, que ha anat perdent el relat a mesura que el PSC es quedava sense vots i recursos per destinar-los a la seva confecció.

 

En el fons, és la mateixa guerra intel·lectual que ve de finals del segle XIX i que travessa el segle XX fins arribar a l'antifranquisme i desembocar en la dualitat estructural de la Catalunya autonòmica. És Llach o Serrat, Cobi o les Tres Bessones, El País o l'Avui. La diferència, l'única diferència, és que aquesta vegada és l'independentisme qui guanya.