L'estratègia és Tardà

"Ara falta que els vuit diputats del nou Partit Demòcrata Català (PDC) defineixin una estratègia amb la transparència necessària per esdevenir un instrument útil per al procés de sobirania en què està immersa la societat catalana"

Joan Tardà és, segurament, un dels polítics d'aquest país que més i millor entén quines són les aspiracions i les actituds que reclama el seu electorat. Però encara més important que això és que és capaç de transmetre-ho de forma clara i creïble. Tardà és un valor en ascens, que s'ha guanyat un prestigi fins i tot a Madrid, a còpia de coherència i honestedat política. No ha estat sempre així, l'hemeroteca encara el recorda corrent pels passadissos per retirar unes esmenes que Zapatero no volia. Però ja fa anys que el diputat republicà té fixat l'objectiu en la independència. La resta -inclosa l'estratègia de partit- és secundària. O almenys fa com si ho fos, que en política ve a ser el mateix.

 

Tardà deixa clar què vol i els electors saben què vol Tardà. I passa el mateix amb Gabriel Rufian, potser el diputat que més descol·loca les convencions de la política madrilenya. Doncs bé, ara falta que els vuit diputats del nou Partit Demòcrata Català (PDC) defineixin una estratègia semblant, amb la transparència necessària per esdevenir un instrument útil per al procés de sobirania en què està immersa la societat catalana. Els últims anys han generat entre electors catalans una maduresa política que no deixa lloc a la politiqueria de partit.

 

L'última enquesta del CIS premia lleugerament el no del PSOE a Rajoy. Això i les eleccions basques i gallegues juguen a favor d'unes terceres eleccions, que a hores d'ara ja no són impossibles. O sigui que el PDC pot veure's obligat a confrontar la seva estratègia a Madrid amb la d'ERC en pocs mesos. Si és així, que les urnes els agafin confessats.