¡Que viva España!

"Froilán té motius per cridar visques a Espanya. Els privilegis dels seus avis, dels seus oncles i de la seva mare són la garantia de la perpetuació de l'ordre del 78"

La setmana passada, Sa Excel·lència Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar y Borbón, Gran d'Espanya i Caballero Divisero Hijodalgo del Ilustre Solar de Tejada va fer un crit. El xicot -deixem-ho en Froilán- portava estona passant-s'ho pipa en el reservat vip d'una discoteca de Marbella quan, de sobte, li va agafar el micròfon al DJ i va engaltar un fort i decidit "¡Que viva España!" que va ressonar a tota la sala. No consta a quina hora se'n va anar a dormir, però sí que l'endemà va pujar a un avió per anar-se'n als toros a Santander, a mil quilòmetres d'allà.

 

Froilán té motius per cridar visques a Espanya. Els privilegis dels seus avis, dels seus oncles i de la seva mare són la garantia de la perpetuació de l'ordre del 78. La família reial espanyola continua essent la zona d'ombra més fosca del sistema, la clau de volta que sosté tot un entramat d'interessos discrets que es confonen amb els de l'estat. Froilán és el BOE i el BOE és Froilán, amics compiyoguis.

 

El seu pare, Jaime de Marichalar, ha sabut nedar en tot aquest entramat d'influències i diner fàcil i a hores d'ara s'asseu en mitja dotzena de consells d'administració d'empreses de primera línia que li asseguren, en conjunt, uns ingressos anuals d'entre 800.000 i 1.000.000 d'euros. Al contrari que Iñaki Urdangarin, no ha arriscat mai i s'ha limitat a parar la mà amb la displicència d'un noble castellà. 

 

"¡Que viva España!", diu Froilán. Sabent des que va néixer que, d'una manera o altra, els que treballem estarem sempre obligats a procurar-li una vida fàcil i despreocupada. Perquè, tal i com adverteixen les normes de la hidalguia, Friolán i els seus "se guardassen de facer cosa porque pudiessen caer en vergüenza".