Clic

"S'ha produït un clic. I no dins de l'independentisme sinó dins de l'olla barrejada d'escèptics, burletes, adversaris i enemics del procés"

Aquesta setmana s'ha produït un clic. I no dins de l'independentisme sinó dins de l'olla barrejada d'escèptics, burletes, adversaris i enemics del procés. De sobte, sembla que han percebut que això no és cap broma: alerta, que aquests hi van de debò.  Clic.

 

Fins ara els analistes han parlat del vertigen que pot provocar el salt al buit de la independència. Un vertigen que pot fer que a última hora una part de l'independentisme posi el fre i faci fracassar l'operació. I certament, aquest risc hi és. Però aquest no és l'únic vertigen a considerar. També hi ha el vertigen contrari, i aquesta setmana molts l'han experimentat. El vertigen, per exemple, d'imaginar-se les conseqüències d'inhabilitar la presidenta d'un parlament democràtic, o de suspendre l'autonomia d'un país hiperconnectat al món com Catalunya. El vertigen d'haver-se d'enfrontar a un milió de persones envoltant un Parlament per protegir els càrrecs electes. El vertigen d'haver de reprimir velletes indefenses, gent desarmada. Al cor d'Europa. El vertigen de les imatges a la CNN.

 

I després hi ha un altre vertigen que s'ensuma. El vertigen de veure una revolució democràtica en marxa i ja no tenir excuses per no sumar-s'hi. El vertigen d'haver predicat tota la vida la ruptura i, a l'hora de la veritat, córrer el risc de fer el joc a les forces més conservadores, a la policia, a la judicatura, a la patronal, a la monarquia. Vertigen de complicitat amb la repressió, ni que sigui per passiva. Vertigen de no haver estat al lloc que tocava quan tocava.

 

Des d'aquesta setmana n'hi ha molts, de vertígens operant a l'escenari. I diria que el més paralitzant no és el dels independentistes. Ens tornem a veure i a llegir al setembre, aquesta és l'última columna abans de vacances. Clic.




Comentaris

envia el comentari