Els que manen i els que els defensen

"Com que defensar les elits de Madrid no és fàcil ni comercial, l'opció de l'unionisme d'esquerres és atribuir-se la representació de la immigració dels anys seixanta a l'àrea metropolitana de Barcelona"

A mi em sembla perfecte que Ada Colau i Jaume Collboni decideixin, llibèrrimament, a qui li encarreguen el pregó de la Mercè. També ho fan la resta d'ajuntaments del país. Ara bé, el que ha de quedar clar és que si el pregó el fa un gat, defensarà els interessos dels gats; i si el fa una llebre, serà el que pensen les llebres. Ho dic perquè la posició política de Javier Pérez Andújar, hostil amb l'independentisme i dòcil amb els que manen, com sol passar a totes les columnes d'El País, coincideix exactament amb la de l'establishment del règim del 78. Banco Santander, Telefónica, CaixaBank o la família Polanco -igual que el PP o el PSOE-, en tant que nucli essencial del Grupo Prisa, sostenen els interessos del poder, no pas els de les classes populars de Sant Adrià. Un gat és un gat.

El parany sempre és el mateix. Com que defensar les elits de Madrid no és fàcil ni comercial, l'opció de l'unionisme d'esquerres és atribuir-se la representació de la immigració dels anys seixanta a l'àrea metropolitana de Barcelona. Es rescata l'avi jornaler, l'àvia minyona i els pares obrers i amb això i un parell de descripcions de carrers sense asfaltar (jo en tinc tota la col·lecció, per això ho puc escriure) es construeix un relat reaccionari ideal per connectar, cínicament, els abusos franquistes amb l'independentisme actual. I com que tot és de dretes, quedem-nos on som i que el Tribunal Constitucional faci la seva feina.

En fi, una comèdia que fa dècades que dura però que, finalment, ha perdut l'hegemonia intel·lectual. El seu problema real és aquest. Això i que algun dia ja no els quedarà ningú. Ni per xiular-los.




Comentaris

envia el comentari