(Moció de) confiança?

"Recomano que agafin ses senyories les vacances amb força i que busquin la confiança perduda, entre ells i amb molts dels qui els van votar"

Potser sóc jo que necessito unes vacances o potser és que són uns quants dels nostres polítics, que les mereixerien indefinides. En tot cas, crec arribar al final d'aquest curs reconeixent-lo, sens dubte, com un dels més extenuants que recordo. Però no per l'activitat tant com per la fatiga mental que m'han provocat ses senyories i les seves anades i vingudes. Accelerades, reculades, replantejaments i mil i un altres sotracs que amenacen de no deixar-nos aquesta simbòlica última setmana de juliol, per exemple ara a tomb de la moció de confiança. Aquesta última, per cert, gran paraula.

Jo sóc, de fa molt, un ferm defensor del dret de Catalunya a decidir el seu futur. I en aquest pack fa temps també que vaig arribar a la conclusió que si algun dia arribava el moment de votar sobre la independència del meu país, jo optaria pel sí. Això, però, és un idea que sovint ha de lluitar contra la manca de confiança que em generen els polítics independentistes, massa freqüentment aspirant a batre els unionistes en aquest dubtós honor.

Són humans, ho sé, però calia que ahir Joan Tardà digués que ara Esquerra preferiria que la moció de confiança es fes abans de l'Onze de Setembre, quan el president Puigdemont i Oriol Junqueras ja van acordar fer-ho la segona quinzena d'aquell mes? Calia que ara la CUP volgués marxar de vacances amb la seva última gesticulació al Parlament i venint a dir que segueix marcant parlamentàriament els de Junts pel Sí, ara a tomb de la comissió d'estudi del Procés Constituent? Calia que Francesc Homs segueixi anant a platós i estudis de ràdio, dient que el vot és secret i que per això no diu què van votar els seus diputats a la Mesa del Congreso? Cal que tot plegat insisteixi en la manca de confiança que tot plegat genera?

Perquè ens podem estar hores i hores parlant de vots tàctics, de votacions forçades i de mocions, però en tot plegat allò que compta és per a què es fa això. Si no m'erro, hauria de ser per a generar confiança en una ciutadania que haurà de ser cridada a les urnes (no unes de normals, i tampoc no parlo aquí de les espanyoles en unes hipotètiques terceres eleccions consecutives) en no gaire temps. En aquest sentit, recomano: que agafin ses senyories les vacances amb força i que busquin la confiança perduda, entre ells i amb molts dels qui els van votar. I que hi reflexionin, que falta que el fa, d'abans de l'estiu passat i tot.




Comentaris

envia el comentari