La lletera madrilenya

"El procés polític català continuarà el seu curs, inexorablement, fins el moment de la ruptura amb la legalitat del 78"

Dissimular una votació en aquests temps digitals és una estupidesa tan gran que, de cop, moltíssima gent ha respirat alleujada pensant que han tornat els vells temps del peix al cove, quan la política catalana formava part del consens/martingala de la Transició. A Madrid, per exemple, el PP ha retrobat aquella seguretat de qui disposa i modifica les regles de joc a voluntat i el PSOE ha recuperat l'esperança de poder sumar exconvergents i republicans a canvi d'algun "apoyaré" low-cost en el moment oportú. Podemos i els seus socis catalans han repescat, emocionats, la jerarquia moral de l'antic eix esquerra-dreta que els permetria, amb poc esforç, llençar a la brossa la molèstia de les sobiranies i els referèndums. Madrid és un gran relax que va de les tertúlies fins a l'Ibex. Des del càntir de llet de la mesa del Congrés fins a la derrota de l'independentisme, a canvi de res.

Tot plegat, una autosatisfacció inservible, perquè aquest conte de la lletera unionista no se'l creu ningú a Catalunya. Ningú. Tant és així que un peixet de colors com el grup parlamentari ha contribuït, sens dubte, a la derrota -contra pronòstic- del candidat oficialista al Consell Nacional del nou PDC. I això que Santi Vila tenia el suport explícit de l'aparell i del propi Carles Puigdemont. Aquelles bases, tan dòcils antigament, ara sempre voten al revés del que els demanen. Per si de cas.

No hi ha volta de full. El procés polític català continuarà el seu curs, inexorablement, fins el moment de la ruptura amb la legalitat del 78. Perquè, com saben els nens, aquell càntir es trencarà de seguida.