El Duran d'esquerres

"Domènech i Duran s'assemblen molt. Un és més del Palace mentre que l'altre és més de la Plaza del Sol. Però estan més units del que poden pensar. Tots dos volen una Catalunya sotmesa a 'l'ordre constitucional espanyol'"

Votaria «No» en un hipotètic referèndum sobre la independència pactat amb l'Estat. Una opció legitima, però unicorniana, ja que aquest referèndum és una pastanaga. Ells diuen que tenen aliances amb forces de la restat de l'Estat per fer un referèndum. Aquestes aliances són tan potents que no es va arribar a formar govern a l'Estat espanyol. De fet, són tan sòlides que van perdre més d'un milió de vots en uns comicis fruit d'aquesta incapacitat per posar-se d'acord.

Però tranquils, ens van prometre un ministeri de la plurinacionalitat. Hem patit tres segles per això! Alabat siga Déu! Friso amb aquesta proposta kafkiana. I no s'acaba aquí la pastanaga. Volia ser President de la mesa del Congreso de los Diputados, amb l'ajut dels independentistes, sense ni tan sols havent parlat amb els de Felipe González. I màgicament, la culpa l'atribueix a l'independentisme. Tenim la culpa de tot es veu.

I no. No estem parlant de Duran i Lleida, sinó d'en Xavi Domènech. S'assemblen molt. Un és més del Palace mentre que l'altre és més de la Plaza del Sol. Però estan més units del que poden pensar. Tots dos volen una Catalunya sotmesa a «l'ordre constitucional espanyol». Tots dos menyspreen la sobirania del Parlament de Catalunya. Tots dos ataquen l'adversari amb una bel·ligerància i demagògia que voreja el patetisme. L'única diferència és que un és de dretes mentre que l'altre diu ser d'esquerres. Tots dos aspiren a ser «ponts de diàleg» per engabiar l'anhel de llibertat de tot un poble amb l'excusa de la «fraternitat». Els comuns són tan fraternals que atacar l'independentisme s'ha convertit en un hobby.

Mentrestant, el govern espanyol segueix sagnant la guardiola de les pensions. Qui més ha fet servir la qüestió de les pensions per alimentar un fals discurs de la por és qui més posa en risc les pensions dels cotitzants. Cinisme pur.

Cada dia que passa la República de Catalunya pren més sentit. És la revolució possible i imprescindible pel futur de la nostra gent. No podem esperar que alguns que viuen de l'ambigüitat decideixin bloquejar el futur dels ciutadans d'aquest país. Prou d'enganyar amb una consulta legal i acordada.

El RUI no sembla interpel·lar gaire als comuns ara per ara. Això mateix demostra que la defensa d'un referèndum és una jugada purament estratègica per intentar restar vots a l'independentisme. I aquesta estratègia no ha donat els seus fruits. Ni els donarà. Temps al temps. No es pot enganyar infinitament. Ja hem patit prou el servilisme de Duran i Lleida. No convé a ningú un Duran d'esquerres.




Comentaris

envia el comentari