Saó, 40 anys

"Algunes de les publicacions de més llarga durada en el nostre idioma van aparèixer, ininterrompudament, a milers de quilòmetres de distància del nostre país"

Si algú es plantés davant d'un quiosc a Barcelona, Palma o València, i fes després el mateix a Madrid, Quintanilla de Onésimo o Calatayud, la veritat és que no trobaria gaires diferències pel que fa al material exposat per a la venda. Sap greu d'admetre-ho, però la realitat és així, malgrat que l'increment de publicacions en llengua catalana, en tots els àmbits, s'hagi produït de manera espectacular, com mai no havia passat en la nostra història. Per això és de justícia reconèixer aquelles iniciatives periodístiques i editorials que, sovint nascudes en temps i circumstàncies difícils, han aconseguit de sobreposar-se a les adversitats de tot tipus, amb grans dosis de voluntarisme, patriotisme i fidelitat a la llengua. Curiosament, algunes de les publicacions de més llarga durada en el nostre idioma van aparèixer, ininterrompudament, a milers de quilòmetres de distància del nostre país, en terres americanes. És el cas de La Nova Catalunya (1908-1959), a L'Havana, Germanor (1912-1963) a Santiago de Xile, represa per un temps el 1983, i Ressorgiment (1916-1972), a Buenos Aires.

La revista Treball, d'altra banda, va néixer a Barcelona el juliol de 1936, ara fa 80 anys, com a òrgan del PSU i, de llavors ençà i fins als nostres dies, ha conegut tots els formats i periodicitats possibles, des del diari de paper fins al format digital d'avui, en guerra i en pau, en clandestinitat i en normalitat, sempre en català. Serra d'Or, al seu torn, va començar el 1955, però no va ser fins a 1959 que es convertí en la publicació imprescindible d'alta cultura que és des d'aleshores i fins ara, sempre a l'empara de l'abadia de Montserrat. El 1968, any de canvis a tot Europa, apareixia Presència Evangèlica, la primera revista protestant en la nostra llengua, amb l'ànim d'arribar als cristians de la Reforma arreu dels Països Catalans i és a punt, doncs, de complir mig segle d'existència. És interessant, per cert, de constar els àmbits on la premsa en la nostra llengua ha aconseguit una durada més llarga: la diàspora de l'exili i l'emigració, la religió i la política.

Al País Valencià va veure la llum Gorg (1969-1972), un projecte matiner nascut en ple franquisme que intentà aprofitar les escasses escletxes que el règim es permetia de tenir. I des de 1984, hi veu la llum El Temps, actualment l'únic setmanari d'informació general en català en tot el país, amb redaccions també a Barcelona i Palma. És amb tots aquests precedents que fa goig de celebrar els 40 anys continuats de la revista valenciana SAÓ, la degana de les publicades en la nostra llengua en aquest territori, ja que va aparèixer el juliol de 1976, i la de més llarga durada de la història, de Vinaròs a Torrevella. Si bé es tracta d'una publicació de reflexió i anàlisi sobre qüestions d'interès general, la seva singularitat és que això es produeix des d'una línia editorial molt clarament identificable; cristiana, valencianista, progressista o, com va dir F.Martínez en la seva tesi doctoral editada per la Universitat de València, els seus promotors són "cristians i esquerrans nacionalistes" que, a l'escalf de la renovació iniciada pel concili Vaticà II, formularen un discurs dialogant amb la societat, la cultura i els grans reptes del nostre temps, amb una visió inequívocament nacional de la realitat i de la unitat de la llengua. Entre la Bíblia i Nosaltres els valencians, doncs. El primer director va ser-ne Josep Antoni Comes Ballester, des del juliol de 1976 fins a novembre de 1987. Jo el vaig conèixer precisament aquest darrer any, tot dinant a Tarragona amb l'amic Vicent Pitarch, hores abans d'assistir i intervenir a les Jornades sobre el Nacionalisme Català a finals del segle XX, que van tenir lloc a Vic. A conseqüència d'aquella trobada vaig fer alguna col·laboració a la revista, com ara el text "Cronologia dels Països Catalans (1900-1945)".

Com Serra d'Or, la revista SAÓ no s'ha tancat mai a la cleda els creients, sinó que s'ha mantingut oberta a un amplíssim espectre de col·laboradors de l'alçada de Joan Fuster, M.Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Enric Valor, Joan F.Mira, Andreu Alfaro, Lluís Alpera, Ricard Blasco, Gonçal Castelló, Rafael L.Ninyoles, Carme Miquel, Germà Colon, Emili Piera, Rosa Solbes, Josep Franco, Ernest Lluch, V.Miquel i Diego, Vicent Soler, Vicent Pitarch, R.Pérez Casado, Rodolf Sirera, Toni Mollà, Emèrit Bono, Josep Piera, J.V.Marquès, F.Pérez Moragon, Rafa Xambó, Josep Guia, Antoni Ferrando, Vicent Garcés, Antoni Furió, Martí Domínguez i molts altres, un inventari realment impressionant i privilegiat, ja que el seu el simple esment constitueix un retrat precís dels noms més destacats de la cultura i la societat valencianes de la nostra època.

La revista es presentà en una llibreria de València ara fa 40 anys, quan encara no feia vuit mesos de la mort del dictador, i de llavors ençà la seva tenacitat ha esdevingut inseparable de la seva qualitat. Fa 27 anys que la revista inicià també la pràctica dels números monogràfics sobre personatges o temes valencians, dels quals n'han aparegut una cinquantena llarga, dedicats a Tirant lo Blanc, els Borja, Lluís Vives, Els Furs, El Modernisme al País Valencià, Constantí Llombart, La Festa d'Elx, Els mossàrabs valencians, Sant Vicent Ferrer, Els espais naturals del País Valencià, Lluís Alcanyís, Blasco Ibáñez, El Patriarca, La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Mn.Josep Espasa, etc. I des del 1987, cada número conté un suplement central, un quadern on un mateix tema, de caire valencià o general, és tractat des de diferents perspectives, convivint amb altres matèries en el mateix exemplar i ja se'n porten editats més de 250 sobre aspectes concrets de cultura, política, religió, economia o societat. En l'actualitat, SAÓ és una periòdic elegant, de 60 planes, de coberta moderna i agosarada, amb un disseny d'una pulcritud extrema que el fa de bon llegir.

Els premis i reconeixements a aquesta iniciativa, que manté la vitalitat gràcies al miracle quotidià dels qui la fan possible, han estat ben nombrosos: Premi "Importante" del Levante-EMV concedit per l'Editorial Premsa Valenciana (1999), Premi de la crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2000), XII Premi d'Honor de la Vila de Pedreguer al mèrit cultural (2003), XII Premis Joan Valls i Jordà per l'ús i promoció del català atorgat per l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà (2006), Trobada d'escoles en valencià de la comarca de l'Horta Sud atorgada per l'ajuntament de Picassent (2006), Honor Pentecosta 2006 atorgada per l'Associació Josep Climent de Castelló, Premi Joan Fuster per l'esforç que suposa l'edició mensual d'una publicació, atorgat per Bloc "Jaume I" de l'Alcúdia (2006), XVII Premi de la crítica dels escriptors valencians, per la difusió de la literatura al País Valencià, atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2007), Premi 25 anys de l'APPEC (2008), X Premi Vicent Ventura atorgat per la Universitat de València (2009) i Guardó d'Escola Valenciana per l'ús social del valencià (2012). Amb motiu dels seus trenta anys, com pot veure's, van ser moltes les distincions públiques rebudes per SAÓ. L'any 2009, la Generalitat Valenciana, aleshores en mans del corrupte PP, féu la seva particular contribució al seu reconeixement públic tot cancel·lant el conveni que permetia que la publicació fos llegida a les biblioteques, circumstància que repercutí molt negativament sobre la ja prou complicada vida financera de la revista. Però la terra no va perdre saó ja que, amb l'arribada de nous subscriptors, la nau periodística continuà navegant, tot i tenir el vent en contra.

SAÓ no és només, que no és poc, una revista mensual en català feta a València, sinó també una editorial que ja ha tret desenes de títols al mercat sobre història, filologia, pensament religiós, així com material per a ús de catequistes. Cal remarcar-ne, per la seva importància, l'edició de la Bíblia valenciana interconfessional, que va veure la llum l'abril de 1996, adaptació de la Bíblia catalana interconfessional a les variants dialectals valencianes, un text ecumènic i d'acord amb les normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Als tres anys d'aparèixer la publicació, els seus promotors van crear el Premi Josep Espasa de temàtica religiosa, el Premi Ramon Muntaner sobre qüestions nacionals i el Premi Cristòfor Aguado a la Solidaritat, guardons que, a més de ser publicats, estan també dotats econòmicament. Per tal de donar-hi més rellevància, des de 1990 s'atorguen en el transcurs d'un sopar cultural conegut com la Festa de Saó, on s'homenatja un personatge destacat de la cultura catalana. Una cultura aquesta que s'honora de tenir un miracle mensual com SAÓ, un gest que se suma a d'altres que, arreu dels Països Catalans,, sembren la terra i la treballen per a poder arribar a la seva maduresa o, com deia, el poeta, "el ple domini de la terra". Gràcies, Saó, per no haver defallit enmig de les adversitats, convençuts, potser, que, malgrat tot, "qui cerca, troba i a qui truca, se li obre". Per molts d'anys!




Comentaris

envia el comentari