Catalans inevitables

"La política madrilenya està descobrint que costa molt subsistir amb un cordó sanitari a l'entorn de 17 diputats que són més estratègics que mai"

L'únic efecte positiu del pacte subterrani entre el nou PDC i el vell PP és que aquest acord ha generat un gran nerviosisme que s'ha reflectit clarament en els mitjans de comunicació de Madrid. Allà l'acord és interpretat just al revés, com una concessió inacceptable del PP cap a uns independentistes que no han renunciat ni un mil·límetre al seu programa de màxims. Aquesta actitud -interpretada com a mercantilista- de la dreta espanyola trenca, sorpresivament, amb un discurs públic que estigmatitza com a políticament perniciosos els malvats independentistes. De cop, el peix al cove s'ha democratitzat i els més espanyols entre els espanyols s'han vist sorpresos canviant cromos amb els de l'estelada.

De l'altra banda, el desinterès d'ERC cap a les esquerres espanyoles ha descol·locat seriosament tant el PSOE com, sobretot, els diputats d'Iglesias-Colau, que no se'n saben avenir de com els republicans no posen els nou diputats de què disposen al servei de la seva causa. En aquest sentit, la tàctica del tàndem Tardà-Rufian ha estat impecable, especialment per la molt britànica actitud d'evitar la confrontació directa amb els seus socis de Govern a Barcelona.

En definitiva, la política madrilenya està descobrint que costa molt subsistir amb un cordó sanitari a l'entorn de 17 diputats que són més estratègics que mai. Si es vol, tot plegat serveix de poc, però diverteix força.




Comentaris

envia el comentari