En Vila com a símptoma

"Fa temps que, amb un hiperlideratge com el d'Artur Mas al seu partit i Govern, ha sabut treure el cap i aixecar el dit i existir en el mapa"

Fa un parell d'anys, van nomenar un bon conegut (no tant com amic) secretari general d'un Departament del Govern. El vaig voler felicitar i li vaig demanar qui seria el seu gran projecte. Em va dir que cap, no fer soroll, no fos cas. Jo vaig preguntar "no fos que... què?", i ell em va contestar "no fos cas que el conseller (de qui penjava i que entenc que l'havia nomenat) no s'emprenyés. Repregunta: "Com?". Reresposta: "Sí home, que no pensi que vull destacar massa i que no se senti amenaçat". En un context polític on malauradament aquest trist procedir no és anecdòtic, personatges com Santi Vila destaquen per poc que faci.

Jo no sé si és el millor candidat al Consell Nacional d'això que de moment han anomenat Partit Demòcrata Català. No sé tampoc si serà la millor opció com a candidat del PDC (quan se'n digui oficialment) a l'alcaldia de Barcelona, ara que ell hi apunta menys dissimuladament. De fet, puc tenir la intuïció que pot ser així en tots dos casos, però no en tinc la certesa. Ara bé, el que tinc claríssim és que la seva no és una opció mediocre ni inercial. Va a contracorrent? Sovint, però de moment no ha comès grans errors. Sorprèn? Sí, té aquell rampell maragallà amb un punt de geni tocat per la tramuntana que, efectivament, agafa desprevingut. Incomoda certs instal.lats? Molts, de dins i de fora del seu partit, que ja és. Té allò que diu en un dels seus llibres del "perfil propi"? Sens dubte, i fa temps que, amb un hiperlideratge com el d'Artur Mas al seu partit i Govern, ha sabut treure el cap i aixecar el dit i existir en el mapa, com pocs dels seus correligionaris, alguns d'ells amb més poder polític que ell en més d'un tram del trajecte.

Dic això i no sé si els projectes de Vila quallaran. Però ho intenta, que no és poc. Genera expectativa. I això suma. I, per a mi, el més important és que a més sona a símptoma del que està passant a l'antiga Convergència, que malgrat cert fatalisme que els sobrevola (a ells i a la seva projecció de futur) de fa temps, no acaba de rendir-se i es reivindica. Reivindica el seu espai i no ser arrossegada per la inèrcia i per uns vicis acumulats que n'han estat llast important. Fer-ho, en general el PDC i en particular en Vila, no és en absolut garantia d'èxit. L'absurd, en tot cas, si es donen les circumstàncies que acompanyin, seria ni tan sols intentar-ho.




Comentaris

envia el comentari